Jesús sencer

Molta gent pensa que les paraules de Jesús ens descobreixen Déu o, si més no, parlen sàviament de Déu i de la vida. Hi estic d’acord. Però això només és una part del missatge de Jesús. Perquè Jesús parla amb tota la seva vida: amb la seva actitud, amb els gestos, amb el to de veu, amb la mirada... fins i tot amb els seus silencis.
Les paraules soles no serien res. Les paraules de Jesús sense la seva vida que les omple de sentit restarien buides. Potser algú pot fer de missatger sense saber què diu el missatge que porta, però llençar una proposta sense l’aval o el suport de la persona que la fa no té cap mena d’interès ni de consistència. I l’evangeli, ja ho hem dit, no és un missatge neutre sinó un repte i una provocació. Les paraules de Jesús són una proposta que no seria res sense la seva vida, sense el seu testimoni.
Si volem descobrir Déu la vida de Jesús, no només les seves paraules, és una ocasió immillorable. Tota ella, en conjunt, ens en parla. Més encara, no és limita a parlar, sinó que el fa proper, el fa visible i palpable. Jesús amb la seva forma de viure fa present les maneres de fer de Déu. Hi ha un concepte que defineix molt bé què és això de gestos i paraules que fan present Déu. És el concepte de sagrament. Per això diem que la vida de Jesús és sagrament de Déu, que ell fa experimentable aquell que està més enllà de tot.
Si tu vols treure partit del missatge de Jesús no et conformis amb aprofitar algunes de les seves idees per parlar i reflexionar sobre Déu, com es limita a fer certa teologia i certa catequesi. Tu també pots veure’l, tocar-lo, assaborir-lo... Tu pots fer-ne experiència. Refer l’experiència de Jesús, fer-la teva, continuar-la, ampliar-la, actualitzar-la et situa en la seva perspectiva, en sintonia amb les seves preocupacions i prioritats, t’implica en les seves activitats, defineix una forma de relacionar-se amb els altres i una manera de buscar la felicitat... i et posa també a prop de Déu.
Si fas teva l’experiència de Jesús tot sencer podràs fer experiència del seu Déu, tastar, encara que sigui mínimament, la seva presència ara i aquí.

Reprendre el camí

El punt de partida per conèixer Jesús són els evangelis. Sí, es tracta d’escrits antics que tenen un llenguatge que avui ens pot sonar estrany. Però no tot et resultarà llunyà: hi ha gestos, moments, frases, situacions... que són sorprenentment actuals. Aquests detalls són els passadissos que fan possible acostar-se a Jesús. I això és suficient per ara, no cal saber-ho tot, es tracta, de moment, de començar a parlar.
Però, què podem esperar dels evangelis i del nostre diàleg amb Jesús? Alguns hi busquen consignes sobre com cal actuar, altres descobrir algun secret del més enllà que posi remei als seus dubtes... El que jo hi he trobat són reptes. I et proposo que, si no vols quedar decebuda, t’ho prenguis també com un repte. No esperis grans explicacions, ni respostes o solucions ja fetes i donades, escolta les propostes que se’t fan i mira de respondre-hi. Jesús fa propostes constantment: seguiu-me, feu això, aneu a anunciar-ho, pugeu a la barca, veniu i ho veureu, digueu-li que vingui...
Els evangelis són un repte i una provocació, una invitació a deixar de costat la forma habitual de mirar les persones i de fer les coses. Què vol dir feliços els pobres… i els humils… i els perseguits? De debò tenen motius per ser feliços? Les benaurances són una provocació. D’entrada no són feliços i les grans promeses tampoc no els faran feliços.
Jesús parla de persones sovint invisibles, parla de la seva felicitat, a la que tenen dret, i els posa al principi de la seva llista d’urgències. És una crida, una reivindicació, un desig seriós de canviar les coses, una crítica a totes les situacions que menystenen a les persones.
Si tu respons, només si respons i t’acostes als que ploren, als que passen fam, als maltractats… podràs arribar a entendre alguna cosa del missatge de Jesús. Primer cal que tu reaccionis, que et preocupis, que t’indignis, que provis de fer com Ell i després entendràs què significa la seva actuació i podràs comprendre el valor de les seves paraules.
Si no proves de posar-te en la pell de Jesús, no entendràs mai res dels evangelis. L’única forma de conèixer Jesús és seguir-lo: provar de reprendre, de continuar, les línies de treball que Ell va fer seves, respondre als reptes que Ell es va plantejar, participar en les seves lluites i viure al seu costat els èxits i els fracassos del seu projecte.
Per entendre Jesús i el seu evangeli no et pots quedar com una simple lectora o una espectadora. Hi ha qui per acostar-se a Jesús s’imagina que és un dels deixebles que l’està escoltant o algú amb qui Jesús s’ha trobat pel camí. És un bon recurs. Però en algun moment hauràs de passar d’observar-lo a fer tu el que fa Ell i esdevenir la protagonista d’una nova història.

Com un mirall

Quan et parlo de refer l’experiència de Jesús, vull dir, evidentment, que Ell és un referent extraordinari per créixer i madurar com a persona. Però també t’estic dient que el principal recurs per a viure la fe no està fora de tu sinó que està a les teves mans: és la forma amb la que tu et prens i vius la teva vida.
Hi ha un malentès força habitual que és confondre refer amb imitar. Jesús més que un model a imitar vol ser una crida, una provocació, un repte... Sí, Ell obre camins en el terreny de l’espiritualitat i proposa noves actituds i criteris alternatius per interpretar la vida però al final Jesús és només el punt de partida de la teva recerca. Tu has de decidir què vols fer i cercar respostes a moltes situacions que Ell no va viure personalment.
És curiosa la proposta que fa Jesús a Pere i Andreu que són pescadors. Els demana si volen ser pescadors... d’homes. Aquí hi ha un joc de paraules i una oferta de canvi de vida però també hi ha la idea que ells han de ser allò que ja són: pescadors. Altres vegades Jesús diu a la persona amb la que es troba fes això que has dit. Jesús et proposa de fer, ni més ni menys, allò que tu mateixa vols fer però que per por o pel que sigui no acabes de fer mai.
El primer efecte que té la trobada amb Jesús és trobar-te amb tu mateixa: Ell et fa de mirall. I fa que t’adonis d’allò que ets o podries ser, d’allò que vols, d’allò que et fa mal o d’allò que has de superar... La mirada confiada de Jesús t’ajuda a trobar-te amb tu tal com ets, cara a cara, amb els racons més profunds de tu mateixa. I no es tracta exactament de que descobreixis res de nou sinó de reconèixer qui ets realment, d’acceptar-te tal com ets, d’acollir amb confiança la teva història i d’abraçar tot allò que forma part de tu i que ja des de fa temps has anat descobrint. És com posar la peça final a un trencaclosques.
Aquesta trobada, o retrobada, amb tu mateixa, a través de Jesús o a través d’alguna altre persona que fa d’amfitrió, és una experiència que resulta fonamental, fa de fonament, i serveix de base per viure feliç. El fet de que tu mateixa comptis amb tu, que et puguis sentir connectada amb la teva vida i tot allò que t’ha donat, en definitiva, que tinguis els peus ben posats en el present que estàs vivint ara és una font d’energia increïble que et servirà per encarar qualsevol futur.
Aquest tipus d'experiències solen donar-se al final d’una etapa de creixement, com per exemple l’adolescència, i marquen l’inici d’una nova etapa. Encara que sigui una experiència profunda i definitiva, amb el pas dels anys, alguna vegada et trobaràs que et cal tornar a començar... però això ja vindrà més endavant.

Amb la veu i amb les mans

Sempre m’ha cridat l’atenció que Jesús als evangelis gairebé mai no està sol: algú li demana alguna cosa o es troba enmig d’un grup de gent o es reuneix amb els deixebles i parlen. Els evangelis són, de fet, una llarga llista de converses entre Jesús i persones diverses. Fins i tot a la creu apareix parlant.
Els deixebles han conservat el record de les converses de Jesús. En elles van escoltar les seves reflexions, van sentir explicar paràboles, van aprendre a pregar, van descobrir la seva preocupació pels més febles, alguna vegada també es devien sentir desconcertats i, tot sovint, esperonats a fer camí.
En totes s’hi endevina el to de veu proper i directe de Jesús i s’hi percep la complicitat que estableix amb les persones: les mira, les toca, els hi agafa la mà, passa els dits pels ulls o les orelles... Atén les persones en qualsevol lloc i en el moment que cadascú ho necessita. Més que parlar fa: escolta, acull, reforça, cura, acompanya, anima... Establir un contacte real amb els altres: aquest és tret principal de tota l’activitat de Jesús.
Al seu entorn crea un clima de proximitat on es poden compartir aquelles coses que són de debò importants per a la persona, un espai de llibertat i confiança on ningú no té dificultats per ser ell mateix, reconèixer què vol realment o què necessita i adonar-se de què ha de fer per començar a fer-ho possible.
Tot neix d’aquest espai de confiança. Hi ha un cúmul de prejudicis, excuses, malentesos, pressions socials, màscares, repeticions sense sentit... que sovint amaguen les coses importants que queden ajornades una vegada i una altra i ens impedeixen créixer. La religió que proposa Jesús té a veure amb la superació de tot això. La persona pot vèncer les seves pors i reconèixer-se tal com és, i acceptar els altres i la vida tal com se’ns ha donat. A partir d’aquí tot comença a ser possible.
Recordo haver viscuts moment semblants parlant amb algun amic o enmig d’una reunió en que tothom es queda en silenci i es mira amb un somriure de complicitat... Trobar o retrobar, consolidar, cuidar, compartir aquest clima de confiança et servirà per descobrir-te més i més a tu mateixa, per acostar-te als altres, per adreçar-te a Déu... Tot neix d’aquí perquè, des de Jesús sabem que, aquesta experiència de confiança és un tast de la presencia de Déu.

La porta

Estigues atenta, escolta, observa, segueix Jesús. Les seves paraules o els seus gestos, els seus silencis, les persones amb qui està, les reaccions que provoca a favor o en contra... tot en ell pot convertir-se en una pista o en un repte que et farà avançar en les teves recerques. Amb ell podràs descobrir com és Déu, arribar a racons de tu mateixa que desconeixies, acostar-te als altres... Ell és la porta. Ell et servirà de punt de partida per explorar noves possibilitats.
I és que Jesús va fer passos decisius per obrir noves rutes en el camp de la religió, de la recerca de la felicitat i de la vida plenament humana. I aquestes recerques que Jesús va iniciar o va aprofundir no estan pas esgotades ni tancades. Estan obertes i al nostre abast per a que ens hi puguem afegir. Gràcies a ell mai no comencem de zero i a la vegada tots podem fer-hi la nostra aportació: continuar, desenvolupar, aprofundir, eixamplar, concretar... tot allò que Jesús va començar.
No està malament dir que Jesús ens ho ha donat tot, que la salvació, la felicitat, el bé, la justícia i la pau ja estan aquí. Però alhora cal entendre que hi ha encara molt per fer, per completar, per actualitzar, per fer arribar a tothom. Creure és donar per fet que Déu ja ens ho regalat tot i a la vegada acceptar que encara ens cal lluitar per aconseguir-ho plenament.
De Jesús ens ha quedat, més que normes o manaments, la seva vida. Això és, les seves experiències recollides pels deixebles. Nosaltres podem aprendre moltes coses si refem la seves experiències: fer silenci, estar amb els pobres, indignar-nos per les injustícies o fer festa amb els amics com va fer ell. Podem reviure la seva experiència des de la nostra experiència i a partir d’aquí podem descobrir el valor dels seus plantejaments, entendre els seus reptes i preocupacions, captar el sentit profund de les seves propostes i continuar-les.
Refer les experiències de Jesús ofereix infinites possibilitats, sempre hi ha nous matisos a explorar i nous passos a fer, és una tasca que no s’acaba mai. Però en aquesta aventura descobriràs fins a quin punt Déu pot fer-se proper, com n’és de gratificant ser realment tu mateixa i quina felicitat es troba al costat dels altres... Perquè no es tracta d’acabar el camí sinó de descobrir al costat de Jesús una de les maneres més riques i profundes de caminar.

Mediacions

Per moure’t pel terreny de la fe convé que aprenguis a distingir-la d’altres coses que no ho són. Rituals, paraules, temples, imatges... són mediacions, recursos, per expressar, compartir o donar suport a la fe. Creure és saber enfocar la mirada més enllà de tot això.
Però també has de saber que la fe deslligada de tot fàcilment se t’escaparà de les mans com quan proves d’agafar un grapat d’aigua. De la fe, com de l’aigua, no en pots disposar si no tens un canal, un dipòsit, una gerra o un got que la contingui. El canal, el dipòsit, la gerra i el got no tenen valor per si mateixos tenen valor per l’aigua que els omple però són imprescindibles per conservar-la.
Això també explica perquè l’experiència de fe, bàsicament la mateixa per a qualsevol creient, pot donar com a resultat vides molt diferents. Depenent dels mitjans, de les mediacions, que es triïn per sostenir aquesta fe et pots trobar des de persones a punt per matar en una guerra santa fins a persones disposades a suportar-ho tot per tal de no fer mal a ningú, des de persones dedicades a la lluita silenciosa de la meditació durant llargues hores fins a persones que no paren de treballar per fer un món on hi càpiga tothom...
La fe, com l’aigua, pren la forma del seu contenidor. Les mediacions que facis servir no són indiferents. És més, estic convençut que algunes formes de viure la fe l’anul·len completament, l’ofeguen i la fan inviable. Hi ha mediacions que en comptes d’ajudar a mirar més enllà ho enfosqueixen tot. En canvi hi ha maneres de prendre’s la fe que li donen més força, més sentit, més intensitat...
Creure és trobar una forma de viure la fe dia a dia que aprofiti de la millor manera possible tota la seva força. Jo quan m’imagino la fe m’agrada més veure-la com un torrent que corre entre les roques que no pas com aigua estancada, més com un camí que no un punt d’arribada, més com una construcció que cal anar inventant pas a pas que no una llista d’instruccions a seguir.
Per tenir cura de la meva fe m’ha servit, i em serveix encara, seguir els passos de Jesús. Per mi ell ha deixat començats els millors recorreguts que conec per donar vida a la fe, impedir que es quedi adormida o tancada, fer créixer la persona i acostar-se a Déu.

Feblesa

Estàs disposada a confiar, a creure, a esperar més enllà del que sembla raonable? Aquesta perspectiva et farà més lliure i descobriràs al teu davant un horitzó ple de possibilitats que mai no havies imaginat. Deixa’m però per un moment que et parli de dificultats: la fe et dona una visió més àmplia i més profunda del món i de les persones... però també fa que descobreixis més clarament les teves limitacions.
Hi ha una gran desproporció entre voler estimar els enemics, o voler anunciar als pobres un canvi de vida, i els recursos de que disposes per fer-ho possible. La fe no amaga les nostres febleses sinó que les fa més evidents. Descobrir-les pot ser un primer pas per superar-les però no esperis que la fe les esborri de cop.
Sí, ja m’imagino què estàs pensant: si la fe no t’estalvia res sinó que més aviat et complica la vida, no és perjudicial? Més d’una persona es fa enrere quan s’adona de les complicacions que té creure però no està gens clar que deixar de tenir en compte les dificultats sigui una bona solució.
La fe autèntica és a la vegada consciència de les limitacions i confiança en que es poden superar. La fe és la capacitat de gestionar els nostres límits no donant-los per definitius, tampoc ignorant-los, sense desesperar-nos ni deixar-nos enganyar per l’optimisme fàcil. La fe ens dóna alhora l’atreviment i la serenitat per respondre amb les nostres forces limitades a reptes il·limitats.