Sempre m’ha cridat l’atenció que Jesús als
evangelis gairebé mai no està sol: algú li demana alguna cosa o es troba
enmig d’un grup de gent o es reuneix amb els deixebles i parlen. Els
evangelis són, de fet, una llarga llista de converses entre Jesús i
persones diverses. Fins i tot a la creu apareix parlant.
Els deixebles han conservat el record de les converses de Jesús. En elles van escoltar les seves reflexions, van sentir explicar paràboles, van aprendre a pregar, van descobrir la seva preocupació pels més febles, alguna vegada també es devien sentir desconcertats i, tot sovint, esperonats a fer camí.
En totes s’hi endevina el to de veu proper i directe de Jesús i s’hi percep la complicitat que estableix amb les persones: les mira, les toca, els hi agafa la mà, passa els dits pels ulls o les orelles... Atén les persones en qualsevol lloc i en el moment que cadascú ho necessita. Més que parlar fa: escolta, acull, reforça, cura, acompanya, anima... Establir un contacte real amb els altres: aquest és tret principal de tota l’activitat de Jesús.
Al seu entorn crea un clima de proximitat on es poden compartir aquelles coses que són de debò importants per a la persona, un espai de llibertat i confiança on ningú no té dificultats per ser ell mateix, reconèixer què vol realment o què necessita i adonar-se de què ha de fer per començar a fer-ho possible.
Tot neix d’aquest espai de confiança. Hi ha un cúmul de prejudicis, excuses, malentesos, pressions socials, màscares, repeticions sense sentit... que sovint amaguen les coses importants que queden ajornades una vegada i una altra i ens impedeixen créixer. La religió que proposa Jesús té a veure amb la superació de tot això. La persona pot vèncer les seves pors i reconèixer-se tal com és, i acceptar els altres i la vida tal com se’ns ha donat. A partir d’aquí tot comença a ser possible.
Recordo haver viscuts moment semblants parlant amb algun amic o enmig d’una reunió en que tothom es queda en silenci i es mira amb un somriure de complicitat... Trobar o retrobar, consolidar, cuidar, compartir aquest clima de confiança et servirà per descobrir-te més i més a tu mateixa, per acostar-te als altres, per adreçar-te a Déu... Tot neix d’aquí perquè, des de Jesús sabem que, aquesta experiència de confiança és un tast de la presencia de Déu.
Els deixebles han conservat el record de les converses de Jesús. En elles van escoltar les seves reflexions, van sentir explicar paràboles, van aprendre a pregar, van descobrir la seva preocupació pels més febles, alguna vegada també es devien sentir desconcertats i, tot sovint, esperonats a fer camí.
En totes s’hi endevina el to de veu proper i directe de Jesús i s’hi percep la complicitat que estableix amb les persones: les mira, les toca, els hi agafa la mà, passa els dits pels ulls o les orelles... Atén les persones en qualsevol lloc i en el moment que cadascú ho necessita. Més que parlar fa: escolta, acull, reforça, cura, acompanya, anima... Establir un contacte real amb els altres: aquest és tret principal de tota l’activitat de Jesús.
Al seu entorn crea un clima de proximitat on es poden compartir aquelles coses que són de debò importants per a la persona, un espai de llibertat i confiança on ningú no té dificultats per ser ell mateix, reconèixer què vol realment o què necessita i adonar-se de què ha de fer per començar a fer-ho possible.
Tot neix d’aquest espai de confiança. Hi ha un cúmul de prejudicis, excuses, malentesos, pressions socials, màscares, repeticions sense sentit... que sovint amaguen les coses importants que queden ajornades una vegada i una altra i ens impedeixen créixer. La religió que proposa Jesús té a veure amb la superació de tot això. La persona pot vèncer les seves pors i reconèixer-se tal com és, i acceptar els altres i la vida tal com se’ns ha donat. A partir d’aquí tot comença a ser possible.
Recordo haver viscuts moment semblants parlant amb algun amic o enmig d’una reunió en que tothom es queda en silenci i es mira amb un somriure de complicitat... Trobar o retrobar, consolidar, cuidar, compartir aquest clima de confiança et servirà per descobrir-te més i més a tu mateixa, per acostar-te als altres, per adreçar-te a Déu... Tot neix d’aquí perquè, des de Jesús sabem que, aquesta experiència de confiança és un tast de la presencia de Déu.
