Com un mirall

Quan et parlo de refer l’experiència de Jesús, vull dir, evidentment, que Ell és un referent extraordinari per créixer i madurar com a persona. Però també t’estic dient que el principal recurs per a viure la fe no està fora de tu sinó que està a les teves mans: és la forma amb la que tu et prens i vius la teva vida.
Hi ha un malentès força habitual que és confondre refer amb imitar. Jesús més que un model a imitar vol ser una crida, una provocació, un repte... Sí, Ell obre camins en el terreny de l’espiritualitat i proposa noves actituds i criteris alternatius per interpretar la vida però al final Jesús és només el punt de partida de la teva recerca. Tu has de decidir què vols fer i cercar respostes a moltes situacions que Ell no va viure personalment.
És curiosa la proposta que fa Jesús a Pere i Andreu que són pescadors. Els demana si volen ser pescadors... d’homes. Aquí hi ha un joc de paraules i una oferta de canvi de vida però també hi ha la idea que ells han de ser allò que ja són: pescadors. Altres vegades Jesús diu a la persona amb la que es troba fes això que has dit. Jesús et proposa de fer, ni més ni menys, allò que tu mateixa vols fer però que per por o pel que sigui no acabes de fer mai.
El primer efecte que té la trobada amb Jesús és trobar-te amb tu mateixa: Ell et fa de mirall. I fa que t’adonis d’allò que ets o podries ser, d’allò que vols, d’allò que et fa mal o d’allò que has de superar... La mirada confiada de Jesús t’ajuda a trobar-te amb tu tal com ets, cara a cara, amb els racons més profunds de tu mateixa. I no es tracta exactament de que descobreixis res de nou sinó de reconèixer qui ets realment, d’acceptar-te tal com ets, d’acollir amb confiança la teva història i d’abraçar tot allò que forma part de tu i que ja des de fa temps has anat descobrint. És com posar la peça final a un trencaclosques.
Aquesta trobada, o retrobada, amb tu mateixa, a través de Jesús o a través d’alguna altre persona que fa d’amfitrió, és una experiència que resulta fonamental, fa de fonament, i serveix de base per viure feliç. El fet de que tu mateixa comptis amb tu, que et puguis sentir connectada amb la teva vida i tot allò que t’ha donat, en definitiva, que tinguis els peus ben posats en el present que estàs vivint ara és una font d’energia increïble que et servirà per encarar qualsevol futur.
Aquest tipus d'experiències solen donar-se al final d’una etapa de creixement, com per exemple l’adolescència, i marquen l’inici d’una nova etapa. Encara que sigui una experiència profunda i definitiva, amb el pas dels anys, alguna vegada et trobaràs que et cal tornar a començar... però això ja vindrà més endavant.

Amb la veu i amb les mans

Sempre m’ha cridat l’atenció que Jesús als evangelis gairebé mai no està sol: algú li demana alguna cosa o es troba enmig d’un grup de gent o es reuneix amb els deixebles i parlen. Els evangelis són, de fet, una llarga llista de converses entre Jesús i persones diverses. Fins i tot a la creu apareix parlant.
Els deixebles han conservat el record de les converses de Jesús. En elles van escoltar les seves reflexions, van sentir explicar paràboles, van aprendre a pregar, van descobrir la seva preocupació pels més febles, alguna vegada també es devien sentir desconcertats i, tot sovint, esperonats a fer camí.
En totes s’hi endevina el to de veu proper i directe de Jesús i s’hi percep la complicitat que estableix amb les persones: les mira, les toca, els hi agafa la mà, passa els dits pels ulls o les orelles... Atén les persones en qualsevol lloc i en el moment que cadascú ho necessita. Més que parlar fa: escolta, acull, reforça, cura, acompanya, anima... Establir un contacte real amb els altres: aquest és tret principal de tota l’activitat de Jesús.
Al seu entorn crea un clima de proximitat on es poden compartir aquelles coses que són de debò importants per a la persona, un espai de llibertat i confiança on ningú no té dificultats per ser ell mateix, reconèixer què vol realment o què necessita i adonar-se de què ha de fer per començar a fer-ho possible.
Tot neix d’aquest espai de confiança. Hi ha un cúmul de prejudicis, excuses, malentesos, pressions socials, màscares, repeticions sense sentit... que sovint amaguen les coses importants que queden ajornades una vegada i una altra i ens impedeixen créixer. La religió que proposa Jesús té a veure amb la superació de tot això. La persona pot vèncer les seves pors i reconèixer-se tal com és, i acceptar els altres i la vida tal com se’ns ha donat. A partir d’aquí tot comença a ser possible.
Recordo haver viscuts moment semblants parlant amb algun amic o enmig d’una reunió en que tothom es queda en silenci i es mira amb un somriure de complicitat... Trobar o retrobar, consolidar, cuidar, compartir aquest clima de confiança et servirà per descobrir-te més i més a tu mateixa, per acostar-te als altres, per adreçar-te a Déu... Tot neix d’aquí perquè, des de Jesús sabem que, aquesta experiència de confiança és un tast de la presencia de Déu.

La porta

Estigues atenta, escolta, observa, segueix Jesús. Les seves paraules o els seus gestos, els seus silencis, les persones amb qui està, les reaccions que provoca a favor o en contra... tot en ell pot convertir-se en una pista o en un repte que et farà avançar en les teves recerques. Amb ell podràs descobrir com és Déu, arribar a racons de tu mateixa que desconeixies, acostar-te als altres... Ell és la porta. Ell et servirà de punt de partida per explorar noves possibilitats.
I és que Jesús va fer passos decisius per obrir noves rutes en el camp de la religió, de la recerca de la felicitat i de la vida plenament humana. I aquestes recerques que Jesús va iniciar o va aprofundir no estan pas esgotades ni tancades. Estan obertes i al nostre abast per a que ens hi puguem afegir. Gràcies a ell mai no comencem de zero i a la vegada tots podem fer-hi la nostra aportació: continuar, desenvolupar, aprofundir, eixamplar, concretar... tot allò que Jesús va començar.
No està malament dir que Jesús ens ho ha donat tot, que la salvació, la felicitat, el bé, la justícia i la pau ja estan aquí. Però alhora cal entendre que hi ha encara molt per fer, per completar, per actualitzar, per fer arribar a tothom. Creure és donar per fet que Déu ja ens ho regalat tot i a la vegada acceptar que encara ens cal lluitar per aconseguir-ho plenament.
De Jesús ens ha quedat, més que normes o manaments, la seva vida. Això és, les seves experiències recollides pels deixebles. Nosaltres podem aprendre moltes coses si refem la seves experiències: fer silenci, estar amb els pobres, indignar-nos per les injustícies o fer festa amb els amics com va fer ell. Podem reviure la seva experiència des de la nostra experiència i a partir d’aquí podem descobrir el valor dels seus plantejaments, entendre els seus reptes i preocupacions, captar el sentit profund de les seves propostes i continuar-les.
Refer les experiències de Jesús ofereix infinites possibilitats, sempre hi ha nous matisos a explorar i nous passos a fer, és una tasca que no s’acaba mai. Però en aquesta aventura descobriràs fins a quin punt Déu pot fer-se proper, com n’és de gratificant ser realment tu mateixa i quina felicitat es troba al costat dels altres... Perquè no es tracta d’acabar el camí sinó de descobrir al costat de Jesús una de les maneres més riques i profundes de caminar.