És jornada de portes obertes a l’escola, mentre els
mestres parlen amb els pares, els nens i les nenes s’entretenen amb les
joguines dels diversos racons: cuines, cotxes, jocs de construcció...
Durant una bona estona hi ha hagut un cotxe groc sobre una taula
oblidat de tothom. Una nena agafa el cotxe i comença a jugar,
immediatament una altra se li acosta i li allarga la mà: “El vull jo.”
Moltes vegades no donem importància a una cosa fins que no descobrim que té valor per a algú. Tampoc les grans paraules: la solidaritat, l’empatia, la justícia, la pau, la fe... no tenen cap valor si no són importants per a algú: ens atrau la solidaritat de tal ONG o de tal persona, ens sedueix la fe d’aquella tradició, ens admira el sentit de la justícia de tal decisió o ens indigna la manca d’equitat de tal sentència.
La fe cristiana tampoc no tindria cap sentit sense Jesús, un Jesús encarnat i contextualitzat, amb gestos i actituds concretes. Ni s’hauria mantingut viva sense persones de diverses èpoques que han reprès i aprofundit aquesta experiència. És la saviesa pràctica, la forma de viure, l’espiritualitat concreta la que dóna força i consistència a una fe.
L’experiència religiosa és més important que no les idees, les normes o els textos que proven de delimitar en què consisteix aquesta experiència. Massa sovint es confonen les explicacions i les precisions tècniques amb la fe. I és que manejar idees és força més fàcil que no pas seguir de prop el girs sorprenents que fa la vida.
No es pot doncs ni educar, ni despertar la fe al marge de l’experiència creient. Per això resulta impossible separar l’Església i els seus membres del missatge de Jesús. Perquè, en realitat, el missatge no és allò que es diu o s’ensenya sinó allò que es viu i l’ambient que es respira. De la mateixa manera que hi ha vides i entorns que donen valor a la fe i en reforcen el sentit, hi ha situacions i experiències que poden enfosquir-la completament.
En qualsevol cas cadascú ha de decidir en quines experiència es vol fixar i així fàcilment trobarà arguments bé per criticar la fe, bé per elogiar-la. També haurà de valorar si en té prou amb les notícies que apareixen als mitjans de comunicació o amb el discurs oficial de l’Església, o bé li cal cercar més a fons. Està clar que hi ha experiències actuals que permeten descobrir tota la profunditat que pot tenir la fe: comunitats, grups, congregacions, projectes solidaris i també la vida d’algunes parròquies afortunades.
Només acostant-nos a aquestes persones i experiències es possible que es desperti alguns dels nostre interessos i arribem a dir “jo també vull”.
Moltes vegades no donem importància a una cosa fins que no descobrim que té valor per a algú. Tampoc les grans paraules: la solidaritat, l’empatia, la justícia, la pau, la fe... no tenen cap valor si no són importants per a algú: ens atrau la solidaritat de tal ONG o de tal persona, ens sedueix la fe d’aquella tradició, ens admira el sentit de la justícia de tal decisió o ens indigna la manca d’equitat de tal sentència.
La fe cristiana tampoc no tindria cap sentit sense Jesús, un Jesús encarnat i contextualitzat, amb gestos i actituds concretes. Ni s’hauria mantingut viva sense persones de diverses èpoques que han reprès i aprofundit aquesta experiència. És la saviesa pràctica, la forma de viure, l’espiritualitat concreta la que dóna força i consistència a una fe.
L’experiència religiosa és més important que no les idees, les normes o els textos que proven de delimitar en què consisteix aquesta experiència. Massa sovint es confonen les explicacions i les precisions tècniques amb la fe. I és que manejar idees és força més fàcil que no pas seguir de prop el girs sorprenents que fa la vida.
No es pot doncs ni educar, ni despertar la fe al marge de l’experiència creient. Per això resulta impossible separar l’Església i els seus membres del missatge de Jesús. Perquè, en realitat, el missatge no és allò que es diu o s’ensenya sinó allò que es viu i l’ambient que es respira. De la mateixa manera que hi ha vides i entorns que donen valor a la fe i en reforcen el sentit, hi ha situacions i experiències que poden enfosquir-la completament.
En qualsevol cas cadascú ha de decidir en quines experiència es vol fixar i així fàcilment trobarà arguments bé per criticar la fe, bé per elogiar-la. També haurà de valorar si en té prou amb les notícies que apareixen als mitjans de comunicació o amb el discurs oficial de l’Església, o bé li cal cercar més a fons. Està clar que hi ha experiències actuals que permeten descobrir tota la profunditat que pot tenir la fe: comunitats, grups, congregacions, projectes solidaris i també la vida d’algunes parròquies afortunades.
Només acostant-nos a aquestes persones i experiències es possible que es desperti alguns dels nostre interessos i arribem a dir “jo també vull”.
