Quan et parlo de refer l’experiència de Jesús, vull
dir, evidentment, que Ell és un referent extraordinari per créixer i
madurar com a persona. Però també t’estic dient que el principal recurs
per a viure la fe no està fora de tu sinó que està a les teves mans: és
la forma amb la que tu et prens i vius la teva vida.
Hi ha un malentès força habitual que és confondre refer amb imitar. Jesús més que un model a imitar vol ser una crida, una provocació, un repte... Sí, Ell obre camins en el terreny de l’espiritualitat i proposa noves actituds i criteris alternatius per interpretar la vida però al final Jesús és només el punt de partida de la teva recerca. Tu has de decidir què vols fer i cercar respostes a moltes situacions que Ell no va viure personalment.
És curiosa la proposta que fa Jesús a Pere i Andreu que són pescadors. Els demana si volen ser pescadors... d’homes. Aquí hi ha un joc de paraules i una oferta de canvi de vida però també hi ha la idea que ells han de ser allò que ja són: pescadors. Altres vegades Jesús diu a la persona amb la que es troba fes això que has dit. Jesús et proposa de fer, ni més ni menys, allò que tu mateixa vols fer però que per por o pel que sigui no acabes de fer mai.
El primer efecte que té la trobada amb Jesús és trobar-te amb tu mateixa: Ell et fa de mirall. I fa que t’adonis d’allò que ets o podries ser, d’allò que vols, d’allò que et fa mal o d’allò que has de superar... La mirada confiada de Jesús t’ajuda a trobar-te amb tu tal com ets, cara a cara, amb els racons més profunds de tu mateixa. I no es tracta exactament de que descobreixis res de nou sinó de reconèixer qui ets realment, d’acceptar-te tal com ets, d’acollir amb confiança la teva història i d’abraçar tot allò que forma part de tu i que ja des de fa temps has anat descobrint. És com posar la peça final a un trencaclosques.
Aquesta trobada, o retrobada, amb tu mateixa, a través de Jesús o a través d’alguna altre persona que fa d’amfitrió, és una experiència que resulta fonamental, fa de fonament, i serveix de base per viure feliç. El fet de que tu mateixa comptis amb tu, que et puguis sentir connectada amb la teva vida i tot allò que t’ha donat, en definitiva, que tinguis els peus ben posats en el present que estàs vivint ara és una font d’energia increïble que et servirà per encarar qualsevol futur.
Aquest tipus d'experiències solen donar-se al final d’una etapa de creixement, com per exemple l’adolescència, i marquen l’inici d’una nova etapa. Encara que sigui una experiència profunda i definitiva, amb el pas dels anys, alguna vegada et trobaràs que et cal tornar a començar... però això ja vindrà més endavant.
Hi ha un malentès força habitual que és confondre refer amb imitar. Jesús més que un model a imitar vol ser una crida, una provocació, un repte... Sí, Ell obre camins en el terreny de l’espiritualitat i proposa noves actituds i criteris alternatius per interpretar la vida però al final Jesús és només el punt de partida de la teva recerca. Tu has de decidir què vols fer i cercar respostes a moltes situacions que Ell no va viure personalment.
És curiosa la proposta que fa Jesús a Pere i Andreu que són pescadors. Els demana si volen ser pescadors... d’homes. Aquí hi ha un joc de paraules i una oferta de canvi de vida però també hi ha la idea que ells han de ser allò que ja són: pescadors. Altres vegades Jesús diu a la persona amb la que es troba fes això que has dit. Jesús et proposa de fer, ni més ni menys, allò que tu mateixa vols fer però que per por o pel que sigui no acabes de fer mai.
El primer efecte que té la trobada amb Jesús és trobar-te amb tu mateixa: Ell et fa de mirall. I fa que t’adonis d’allò que ets o podries ser, d’allò que vols, d’allò que et fa mal o d’allò que has de superar... La mirada confiada de Jesús t’ajuda a trobar-te amb tu tal com ets, cara a cara, amb els racons més profunds de tu mateixa. I no es tracta exactament de que descobreixis res de nou sinó de reconèixer qui ets realment, d’acceptar-te tal com ets, d’acollir amb confiança la teva història i d’abraçar tot allò que forma part de tu i que ja des de fa temps has anat descobrint. És com posar la peça final a un trencaclosques.
Aquesta trobada, o retrobada, amb tu mateixa, a través de Jesús o a través d’alguna altre persona que fa d’amfitrió, és una experiència que resulta fonamental, fa de fonament, i serveix de base per viure feliç. El fet de que tu mateixa comptis amb tu, que et puguis sentir connectada amb la teva vida i tot allò que t’ha donat, en definitiva, que tinguis els peus ben posats en el present que estàs vivint ara és una font d’energia increïble que et servirà per encarar qualsevol futur.
Aquest tipus d'experiències solen donar-se al final d’una etapa de creixement, com per exemple l’adolescència, i marquen l’inici d’una nova etapa. Encara que sigui una experiència profunda i definitiva, amb el pas dels anys, alguna vegada et trobaràs que et cal tornar a començar... però això ja vindrà més endavant.
