diumenge, 14 de juliol del 2019

L’Evangeli de tu a tu

Hi ha molta gent que no té cap problema en decidir per ella mateixa què pensa, què vol, com s’han de fer les coses o qui ha de governar però no és tan fàcil trobar persones que s’atreveixin a llegir i pensar sobre qüestions de fe per si mateixes.
Encara que hi ha una llarga tradició cristiana d’estudi de les escriptures, també s’ha prohibit la lectura directa de la Bíblia en algunes èpoques. Llegir i rellegir els Evangelis és una forma de conèixer Jesús, una manera de dialogar amb ell i trobar pistes per no quedar-te estancada en el camí de la fe.
El treball amb les escriptures avança gràcies a tres grups d’accions que, en principi, segueixen un cert ordre encara que ja veuràs que cada text pot ser diferent. Es tracta d’entendre, de reflexionar i de fer-ne vida.
Per entendre n’hi ha prou amb llegir amb calma i atenció per no deixar-se cap detall important. Més d’una vegada et sorprendrà el que diu el text, sobretot si ho compares amb les idees que habitualment corren. Més endavant potser et serà necessari fer servir altres recursos: investigar paraules que tenen un significat específic; buscar informació sobre personatges o fets històrics o costums jueus; aprofundir sobre la idea general del llibre, no només d’un fragment que aïllat pot mancar de sentit; etc... Tot allò que et pugui ajudar a saber bé què diu el text serveix per aquest primer objectiu.
Reflexionar no depèn tant dels textos com d’allò que et puguin arribar a suggerir. Imagina que tu formes part de la història o que la situació és actual. Hi ha una distància entre tu i el text que cal escurçar d’alguna manera. Sigui com sigui, considera que les paraules que llegeixes estan escrites pensant en tu. Amb el teu permís tot allò que el text digui et farà sentir incomoditat, alegria, interès, desconcert, rarament et resultarà indiferent. Deixa’t qüestionar o animar però no corris a treure conclusions. Valora bé a què val la pena fer cas i a què no.
El potencial de les paraules de Jesús no s’esgota en fer-se entendre o en suggerir noves idees son capaces també de transformar i enriquir la teva vida. Fer-ne vida vol dir que d’alguna manera les paraules de l’Evangeli passen a formar part de la teva història. Ja sigui perquè recordar i repetir alguns fragments t’ajuda a pregar, a sintonitzar amb la mentalitat de Jesús o a experimentar una major pau; o perquè n’has tret una indicació concreta sobre què has de fer o què és més important i t’esperona, et motiva, fa que no t’aturis.
Seria un error pensar que l’Evangeli només són paraules boniques o que es tracta només d’un llibre de receptes sobre com cal actuar, és això i molt més. Algunes vegades les paraules que has llegit se’t quedaran com una espina clavada ben endins i trigaràs un temps a trobar-hi resposta.
Conèixer un text fa més fàcil la reflexió però com més hi reflexiones més preparada estàs per entendre tots els seus detalls i matisos. Hi ha textos que els entendràs ràpidament i altres que fins i tot amb l’ajuda d’experts mai no acabaràs d’entendre del tot. En alguns moments de la teva vida una paràbola et farà reflexionar durant hores i anys després no et dirà res. No importa entendre-ho tot, ni reflexionar més o menys, n’hi ha prou amb viure a fons algun boci de l’Evangeli que t’hagi cridat l’atenció per mantenir oberta la teva relació amb Jesús. Cercar en l’Evangeli no és mai una qüestió que puguis donar per tancada, es tracta de no deixar d’escoltar i de provar de respondre sense conformar-te amb el que ja creus saber o ja creus fer bé. Com amb qualsevol amistat, vaja.