Un cotxe s’ha aturat davant del semàfor vermell. De cop s’han obert les dues portes del davant, el conductor i l’acompanyant n’han sortit de pressa i han intercanviat els seus llocs. Just tancar les portes s’ha encès el semàfor verd i el cotxe s’ha posat en marxa altra vegada. Potser el conductor estava cansat o l’acompanyant volia conduir... vés a saber!
Conduir o acompanyar són dues formes diferents de fer el mateix viatge: el conductor té la perspectiva de les ordres que cal donar al vehicle; l’acompanyant percep més aviat el resultat: si es corre massa o si és còmode circular així.
Força textos de l’evangeli conviden a seguir Jesús, a escoltar-lo, a posar en pràctica les seves indicacions: ell és el conductor. Però des de molt antic els seguidors de Jesús ha descobert que la única via realment efectiva de fer el que Jesús proposa és situar-se en el seu lloc: ser també conductor i assumir la responsabilitat de portar el volant.
Per ficar-nos dins de l’evangeli és útil que ens imaginem que nosaltres som el centurió o Marta o Pere que tenen Jesús al seu davant i provar de reviure els seus sentiments. Però constantment l’evangeli ens convida a posar-nos en la pell de Jesús: cadascú de nosaltres ha de deixar-se animar pel mateix Esperit que l’anima a ell, ha d’atendre les persones i d’anunciar-los el Regne igual que ell fa, ha de portar la pròpia creu...
No és tracta ni d’imitar-lo ni d’obeir-lo cegament, sense captar ni sentir els seus motius, sense percebre les seves il·lusions o inquietuds. Es tracta d’entrar en l’experiència de Jesús: sentir, viure i veure la realitat des de la seva òptica.
La identificació amb Jesús no és una experiència mística aïllada, com sovint s’ha pretès limitant-la al terreny de la pregària o de la meditació, ni un exercici reservat a certes jerarquies... sinó que és una clau bàsica per a tot aquell que vol entendre i viure la fe cristiana. Les prioritats que van marcar la vida de Jesús són una línia de treball oberta en la que tothom hi cap. Només cal posar-s’hi.
Tot allò que Jesús va fer també es pot esperar de nosaltres: parlar amb Déu de tu a tu, desafiar les lleis o les autoritats injustes, fer camí amb els qui viuen al marge, responsabilitzar-se de la comunitat, ser perseguit... ara i aquí Jesús som nosaltres.
