El punt de partida per conèixer Jesús són els evangelis. Sí, es tracta
d’escrits antics que tenen un llenguatge que avui ens pot sonar estrany.
Però no tot et resultarà llunyà: hi ha gestos, moments, frases,
situacions... que són sorprenentment actuals. Aquests detalls són els
passadissos que fan possible acostar-se a Jesús. I això és suficient per
ara, no cal saber-ho tot, es tracta, de moment, de començar a parlar.
Però, què podem esperar dels evangelis i del nostre diàleg amb Jesús? Alguns hi busquen consignes sobre com cal actuar, altres descobrir algun secret del més enllà que posi remei als seus dubtes... El que jo hi he trobat són reptes. I et proposo que, si no vols quedar decebuda, t’ho prenguis també com un repte. No esperis grans explicacions, ni respostes o solucions ja fetes i donades, escolta les propostes que se’t fan i mira de respondre-hi. Jesús fa propostes constantment: seguiu-me, feu això, aneu a anunciar-ho, pugeu a la barca, veniu i ho veureu, digueu-li que vingui...
Els evangelis són un repte i una provocació, una invitació a deixar de costat la forma habitual de mirar les persones i de fer les coses. Què vol dir feliços els pobres… i els humils… i els perseguits? De debò tenen motius per ser feliços? Les benaurances són una provocació. D’entrada no són feliços i les grans promeses tampoc no els faran feliços.
Jesús parla de persones sovint invisibles, parla de la seva felicitat, a la que tenen dret, i els posa al principi de la seva llista d’urgències. És una crida, una reivindicació, un desig seriós de canviar les coses, una crítica a totes les situacions que menystenen a les persones.
Si tu respons, només si respons i t’acostes als que ploren, als que passen fam, als maltractats… podràs arribar a entendre alguna cosa del missatge de Jesús. Primer cal que tu reaccionis, que et preocupis, que t’indignis, que provis de fer com Ell i després entendràs què significa la seva actuació i podràs comprendre el valor de les seves paraules.
Si no proves de posar-te en la pell de Jesús, no entendràs mai res dels evangelis. L’única forma de conèixer Jesús és seguir-lo: provar de reprendre, de continuar, les línies de treball que Ell va fer seves, respondre als reptes que Ell es va plantejar, participar en les seves lluites i viure al seu costat els èxits i els fracassos del seu projecte.
Per entendre Jesús i el seu evangeli no et pots quedar com una simple lectora o una espectadora. Hi ha qui per acostar-se a Jesús s’imagina que és un dels deixebles que l’està escoltant o algú amb qui Jesús s’ha trobat pel camí. És un bon recurs. Però en algun moment hauràs de passar d’observar-lo a fer tu el que fa Ell i esdevenir la protagonista d’una nova història.
Però, què podem esperar dels evangelis i del nostre diàleg amb Jesús? Alguns hi busquen consignes sobre com cal actuar, altres descobrir algun secret del més enllà que posi remei als seus dubtes... El que jo hi he trobat són reptes. I et proposo que, si no vols quedar decebuda, t’ho prenguis també com un repte. No esperis grans explicacions, ni respostes o solucions ja fetes i donades, escolta les propostes que se’t fan i mira de respondre-hi. Jesús fa propostes constantment: seguiu-me, feu això, aneu a anunciar-ho, pugeu a la barca, veniu i ho veureu, digueu-li que vingui...
Els evangelis són un repte i una provocació, una invitació a deixar de costat la forma habitual de mirar les persones i de fer les coses. Què vol dir feliços els pobres… i els humils… i els perseguits? De debò tenen motius per ser feliços? Les benaurances són una provocació. D’entrada no són feliços i les grans promeses tampoc no els faran feliços.
Jesús parla de persones sovint invisibles, parla de la seva felicitat, a la que tenen dret, i els posa al principi de la seva llista d’urgències. És una crida, una reivindicació, un desig seriós de canviar les coses, una crítica a totes les situacions que menystenen a les persones.
Si tu respons, només si respons i t’acostes als que ploren, als que passen fam, als maltractats… podràs arribar a entendre alguna cosa del missatge de Jesús. Primer cal que tu reaccionis, que et preocupis, que t’indignis, que provis de fer com Ell i després entendràs què significa la seva actuació i podràs comprendre el valor de les seves paraules.
Si no proves de posar-te en la pell de Jesús, no entendràs mai res dels evangelis. L’única forma de conèixer Jesús és seguir-lo: provar de reprendre, de continuar, les línies de treball que Ell va fer seves, respondre als reptes que Ell es va plantejar, participar en les seves lluites i viure al seu costat els èxits i els fracassos del seu projecte.
Per entendre Jesús i el seu evangeli no et pots quedar com una simple lectora o una espectadora. Hi ha qui per acostar-se a Jesús s’imagina que és un dels deixebles que l’està escoltant o algú amb qui Jesús s’ha trobat pel camí. És un bon recurs. Però en algun moment hauràs de passar d’observar-lo a fer tu el que fa Ell i esdevenir la protagonista d’una nova història.
