Sense ingenuïtats

Treballar al servei dels altres ens afecta sempre d’una manera o altra. Moltes situacions complicades només es poden superar amb una dedicació extra i una més gran implicació personal. Però aleshores sàpigues que corres el risc de que els esforços de dies o d’anys s’acumulin en forma d’un cansament que no acabes d’entendre, o que arribis a sentir-te responsable d’allò que no pots fer i que les dificultats de cop et superin... Si es dóna el cas caldrà que aprenguis a prendre distància i acceptar que fas moltes coses bé però que tens els teus límits i que et convé descansar, revisar el que fas i com ho fas, o demanar ajuda.
Més encara: el servei, la lluita contra el dolor, l’atenció, l’interès pels altres, sobretot pels que s’ho passen pitjor, no és només una qüestió personal de si et compliques més o menys la vida. Com es cura una malaltia o com s’educa una persona amb un trastorn de conducta no són una qüestió personal. Servir, en aquests casos, no depèn només de la bona fe que tu tinguis o del teus esforços, l’èxit de la teva intervenció dependrà dels teus coneixements i de la teva formació. No pots pretendre resoldre temes complexos i delicats sense una bona preparació professional, sense un equip organitzat o sense una previsió intel·ligent.
Jesús ho planteja així als deixebles quan els envia a predicar: Jo us envio com ovelles enmig de llops, sigueu astuts com les serps i innocents com els coloms. Les dificultats són serioses, no és pot actuar ingènuament, per transformar situacions que porten mesos, anys o segles enquistades, cal intervenir amb astúcia. També amb delicadesa, respecte i totes les atencions a les persones però preparat per allò que es va a fer.
Cal conèixer bé les situacions problemàtiques i les seves causes, cal estudiar a fons les possibles solucions, cal estar pendents de cada cas particular, cal triar entre les diverses opcions la millor, cal dur-les a terme de forma organitzada i eficient pas a pas al costat dels afectats, cal revisar els resultats i les conseqüències... I tot això té sentit perquè hi ha una preocupació sincera pels destinataris de la intervenció.
Hi ha solucions que podràs aportar personalment per la teva forma de ser, per exemple; altres seran fruit de la teva preparació professional; n’hi haurà d’altres que només seran possibles de dur a bon terme si t’organitzes en grup i es fa una bona planificació; i encara d’altres naixeran de la superació confiada de moments dolorosos que sense saber ben bé com evolucionen favorablement. La vida mateixa, en definitiva, és la mestra que et portarà dia a dia a buscar noves respostes més enllà del que ja creus saber o controlar.

Utopies no, gràcies

Jesús anuncia el Regne. Aquest concepte és el nucli de la seva predicació: el Regne és a prop, convertiu-vos! En les paràboles parla també del Regne: és com un tresor, com un banquet, com un camp sembrat o una vinya. I tothom qui vulgui pot entrar-hi: pobres, gent que s’estima la justícia, perseguits, els que saben perdonar, els de cor net...
T’has fixat que Jesús dedica molta més atenció a fer la llista de qui són els convidats més que no pas explicar en què consisteix aquest Regne? El seu punt de partida no és un projecte abstracte fet per tècnics i especialistes al qual les persones s’hauran d’adaptar, sinó que parteix de les situacions i conflictes de les persones reals i concretes a les que cal oferir alternatives.
Per Jesús són més importants les persones que els programes i les idees. Per ell Déu, més que defensar el valor en general de la solidaritat, del respecte, de la pau o de la igualtat, s’interessa per la Judit, pel David o per la Raquel en concret. Déu és Déu de persones, i no s’ocupa de la idea abstracta de la dignitat humana sinó de la dignitat concreta dels malalts, dels marginats, dels famolencs que està malmesa.
La forma de fer de Jesús comença per detectar les situacions escandaloses que degraden el valor de les persones, per passar després de la indignació a la construcció d’una contraproposta amb solucions efectives: atenció mèdica, inclusió social, repartiment just dels recursos.
Servir a les persones sempre és en concret i al seu costat. En canvi segons alguns projectes filosòfics i polítics de caire utòpic sembla com si calgués prescindir de les persones concretes per poder fer un suposat món perfecte on les persones comptin realment. I molts cops ni es resolen els problemes reals ni s’integra a les persones en eI projecte.
Jesús destaca de vegades que el Regne ja està present, ja ha arribat, i altres cops subratlla que està pendent de completar-se. No segueix un pla tancat, ni cada pas és el resultat d’un procés calculat, la construcció del Regne s’ha posat en marxa però és una història amb un recorregut i un final oberts perquè és participatiu, i tot dependrà de les persones que en formin part. És, per força, incomplet i inacabat, és una línia de treball a la que altres podran afegir les seves aportacions i completar-la.
El treball pel Regne està marcat per les urgències, pels problemes del moment que demanen resposta immediata... Tot allò que es possible de fer cal fer-ho ara. No hi ha una planificació general, ni prioritats inamovibles, hi ha diversos fronts als que donar resposta i línies d’acció diverses per resoldre les necessitats de cada grup humà. Aquestes necessitats són les prioritats que defineixen l’agenda del Regne i cada moment històric, cada època, cada entorn té les seves.
A mesura que el Regne avança va desplegant noves formes d’acció davant dels nous reptes, va incorporant noves sensibilitats i va guanyant nous col·laboradors. La dinàmica del Regne és inclusiva, té per objectiu rescatar tots aquells que no compten per a la societat i convertir-los en protagonistes de les seves vides.
El Regne és servei, i com qualsevol servei, està sempre a disposició de qui vulgui, a punt per adaptar-se, replantejar-se i refer-se. Per tot això cap imatge, cap idea és prou bona per explicar com serà la seva conclusió... és un secret que només Déu coneix. Per la teva part et cal veure si t’hi apuntes i què pots fer-hi, encara que està ple de persones que hi col·laboren sense saber-ho.