La persona religiosa demana perquè confia en Déu i
se sap limitada. Tot i que només pots descobrir les teves limitacions
si en algun moment has portat fins al límit les teves possibilitats.
Demanar sense motiu podria ser simplement un mal costum fruit de la
peresa. El primer pas per aprendre a demanar doncs és provar d’anar més
enllà d’on ara ets i descobrir què passa. També es podria dir que allò
que encara no has trobat a faltar no té sentit demanar-ho.
Hi ha molts problemes que no necessiten una especial intervenció de Déu per solucionar-se i esperar que ho arregli Ell podria ser una excusa per no fer res. N’hi hauria “prou” amb fer l’esforç d’arribar a un acord entre les persones implicades. Déu mateix, segons Jesús, dona per vàlides les solucions a que puguin arribar les persones per si soles: Us ho asseguro: tot allò que lligueu a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslligueu a la terra quedarà deslligat al cel.
Moltes peticions que se solen fer en les pregàries -perquè hom creu que pregar és només demanar- se centren en necessitats bàsiques: salut, alimentació, seguretat, protecció... Però quin sentit pot tenir demanar pa pels pobres si jo en tinc de sobres? I quin sentit podria tenir demanar justícia pel tercer mon si jo gaudeixo de productes que els compro a ells a un preu injust?
Davant d’un problema, la fe pot alimentar l’esperança que hi ha solució, o ajudar a mantenir la confiança en un mateix i en els altres malgrat les dificultats però la fe no té perquè ser directament la solució. En aquests cassos no té gaire sentit demanar res a Déu si primer no ens ho hem plantejat seriosament nosaltres. Les demandes que és refereixen a un bé col·lectiu són responsabilitat de tots. Millor que demanar és treballar, cercar, espavilar-se... per canviar allò que està a les nostres mans.
En altres cassos Jesús apunta que tampoc no val la pena demanar a Déu allò que Ell ja sap que necessitem. Quan pregueu, no parleu per parlar, com fan els pagans: es pensen que amb la seva xerrameca es faran escoltar. No sigueu, doncs, com ells, que bé sap el vostre Pare de què teniu necessitat abans que li ho demaneu.
Crec que el valor principal que té demanar és que ens ajuda a posar-nos al costat dels altres. Compartir el seu dolor i les seves preocupacions és deixar que el seu mal ens afecti, sentir la seva tristesa i la seva por, encara que sigui a distància. Pregar per les necessitats dels altres, deixar-los entrar en el teu espai de silenci i d’intimitat, et fa més empàtica, més humil, més solidària, més humana. És una manera de mantenir viu el teu lligam amb la resta de persones. Fes lloc en el teu espai interior pel patiment dels altres per compartir també amb ells la teva esperança.
Hi ha molts problemes que no necessiten una especial intervenció de Déu per solucionar-se i esperar que ho arregli Ell podria ser una excusa per no fer res. N’hi hauria “prou” amb fer l’esforç d’arribar a un acord entre les persones implicades. Déu mateix, segons Jesús, dona per vàlides les solucions a que puguin arribar les persones per si soles: Us ho asseguro: tot allò que lligueu a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslligueu a la terra quedarà deslligat al cel.
Moltes peticions que se solen fer en les pregàries -perquè hom creu que pregar és només demanar- se centren en necessitats bàsiques: salut, alimentació, seguretat, protecció... Però quin sentit pot tenir demanar pa pels pobres si jo en tinc de sobres? I quin sentit podria tenir demanar justícia pel tercer mon si jo gaudeixo de productes que els compro a ells a un preu injust?
Davant d’un problema, la fe pot alimentar l’esperança que hi ha solució, o ajudar a mantenir la confiança en un mateix i en els altres malgrat les dificultats però la fe no té perquè ser directament la solució. En aquests cassos no té gaire sentit demanar res a Déu si primer no ens ho hem plantejat seriosament nosaltres. Les demandes que és refereixen a un bé col·lectiu són responsabilitat de tots. Millor que demanar és treballar, cercar, espavilar-se... per canviar allò que està a les nostres mans.
En altres cassos Jesús apunta que tampoc no val la pena demanar a Déu allò que Ell ja sap que necessitem. Quan pregueu, no parleu per parlar, com fan els pagans: es pensen que amb la seva xerrameca es faran escoltar. No sigueu, doncs, com ells, que bé sap el vostre Pare de què teniu necessitat abans que li ho demaneu.
Crec que el valor principal que té demanar és que ens ajuda a posar-nos al costat dels altres. Compartir el seu dolor i les seves preocupacions és deixar que el seu mal ens afecti, sentir la seva tristesa i la seva por, encara que sigui a distància. Pregar per les necessitats dels altres, deixar-los entrar en el teu espai de silenci i d’intimitat, et fa més empàtica, més humil, més solidària, més humana. És una manera de mantenir viu el teu lligam amb la resta de persones. Fes lloc en el teu espai interior pel patiment dels altres per compartir també amb ells la teva esperança.
