Molta gent pensa que les paraules de Jesús ens
descobreixen Déu o, si més no, parlen sàviament de Déu i de la vida. Hi
estic d’acord. Però això només és una part del missatge de Jesús. Perquè
Jesús parla amb tota la seva vida: amb la seva actitud, amb els gestos,
amb el to de veu, amb la mirada... fins i tot amb els seus silencis.
Les paraules soles no serien res. Les paraules de Jesús sense la seva vida que les omple de sentit restarien buides. Potser algú pot fer de missatger sense saber què diu el missatge que porta, però llençar una proposta sense l’aval o el suport de la persona que la fa no té cap mena d’interès ni de consistència. I l’evangeli, ja ho hem dit, no és un missatge neutre sinó un repte i una provocació. Les paraules de Jesús són una proposta que no seria res sense la seva vida, sense el seu testimoni.
Si volem descobrir Déu la vida de Jesús, no només les seves paraules, és una ocasió immillorable. Tota ella, en conjunt, ens en parla. Més encara, no és limita a parlar, sinó que el fa proper, el fa visible i palpable. Jesús amb la seva forma de viure fa present les maneres de fer de Déu. Hi ha un concepte que defineix molt bé què és això de gestos i paraules que fan present Déu. És el concepte de sagrament. Per això diem que la vida de Jesús és sagrament de Déu, que ell fa experimentable aquell que està més enllà de tot.
Si tu vols treure partit del missatge de Jesús no et conformis amb aprofitar algunes de les seves idees per parlar i reflexionar sobre Déu, com es limita a fer certa teologia i certa catequesi. Tu també pots veure’l, tocar-lo, assaborir-lo... Tu pots fer-ne experiència. Refer l’experiència de Jesús, fer-la teva, continuar-la, ampliar-la, actualitzar-la et situa en la seva perspectiva, en sintonia amb les seves preocupacions i prioritats, t’implica en les seves activitats, defineix una forma de relacionar-se amb els altres i una manera de buscar la felicitat... i et posa també a prop de Déu.
Si fas teva l’experiència de Jesús tot sencer podràs fer experiència del seu Déu, tastar, encara que sigui mínimament, la seva presència ara i aquí.
Les paraules soles no serien res. Les paraules de Jesús sense la seva vida que les omple de sentit restarien buides. Potser algú pot fer de missatger sense saber què diu el missatge que porta, però llençar una proposta sense l’aval o el suport de la persona que la fa no té cap mena d’interès ni de consistència. I l’evangeli, ja ho hem dit, no és un missatge neutre sinó un repte i una provocació. Les paraules de Jesús són una proposta que no seria res sense la seva vida, sense el seu testimoni.
Si volem descobrir Déu la vida de Jesús, no només les seves paraules, és una ocasió immillorable. Tota ella, en conjunt, ens en parla. Més encara, no és limita a parlar, sinó que el fa proper, el fa visible i palpable. Jesús amb la seva forma de viure fa present les maneres de fer de Déu. Hi ha un concepte que defineix molt bé què és això de gestos i paraules que fan present Déu. És el concepte de sagrament. Per això diem que la vida de Jesús és sagrament de Déu, que ell fa experimentable aquell que està més enllà de tot.
Si tu vols treure partit del missatge de Jesús no et conformis amb aprofitar algunes de les seves idees per parlar i reflexionar sobre Déu, com es limita a fer certa teologia i certa catequesi. Tu també pots veure’l, tocar-lo, assaborir-lo... Tu pots fer-ne experiència. Refer l’experiència de Jesús, fer-la teva, continuar-la, ampliar-la, actualitzar-la et situa en la seva perspectiva, en sintonia amb les seves preocupacions i prioritats, t’implica en les seves activitats, defineix una forma de relacionar-se amb els altres i una manera de buscar la felicitat... i et posa també a prop de Déu.
Si fas teva l’experiència de Jesús tot sencer podràs fer experiència del seu Déu, tastar, encara que sigui mínimament, la seva presència ara i aquí.
