Tastar

Fer experiència de Déu és com veure un estel fugaç: al cap d’una estona pots arribar a dubtar de si realment ha passat. L’experiència de Déu és només un tast, o una promesa, de tot allò que pot arribar a succeir. En la vida hi ha altres moments semblants: mirades que es troben, portes que s’obren... que diuen molt més del que són.
Aquest instants són tan poca cosa que, o bé s’hi para atenció i hom se’ls pren amb interès, o bé es perden per sempre. La veritat és que, si ens hi fixem bé, alguns fets tenen una capacitat de comunicació més directa i profunda que les paraules. Així és el funcionament del llenguatge simbòlic molt poc es capaç d’evocar o suggerir tota una infinitud...
Jo et proposo que et prenguis la vida com Jesús se la pren i que facis teva la seva forma de viure... Però: per on començar? Hi ha molts aspectes interessants de la vida de Jesús, de la seva forma d’actuar, de la manera que té de relacionar-se amb els altres o de tractar els misteris que amaga la vida. Per on començar?
Prova de repetir algun dels seus gestos. Cada gest seu, per petit que sigui, evoca tota la seva vida i la vida de Jesús és capaç d’evocar Déu sencer. Prova de fer com ell fa, per arribar a viure com ell va viure i finalment, si és possible, arribar a entreveure mínimament el perquè de tot plegat.
Hi ha, segons el meu punt de vista, alguns gestos que tenen una densitat especial i que són un bon resum de la seva manera de ser i de viure. La meva tria de gestos imprescindibles per trobar Jesús tot sencer és aquesta: obrir els ulls, abraçar, deslligar, acompanyar, estar-se al desert, seure a taula i sembrar.
Són set gestos de Jesús que són a la vegada set propostes que el posen al nostre abast, set maneres de fer-lo present i d’actualitzar-lo. Són també set petits sagraments, espais de trobada amb Jesús on fer l’aprenentatge que ens cal per viure en el dia a dia com ell, fonts on alimentar el nostre desig de recerca, llums en mig de la nit per seguir el rastre de la presència del Déu fugisser.

Jesús sencer

Molta gent pensa que les paraules de Jesús ens descobreixen Déu o, si més no, parlen sàviament de Déu i de la vida. Hi estic d’acord. Però això només és una part del missatge de Jesús. Perquè Jesús parla amb tota la seva vida: amb la seva actitud, amb els gestos, amb el to de veu, amb la mirada... fins i tot amb els seus silencis.
Les paraules soles no serien res. Les paraules de Jesús sense la seva vida que les omple de sentit restarien buides. Potser algú pot fer de missatger sense saber què diu el missatge que porta, però llençar una proposta sense l’aval o el suport de la persona que la fa no té cap mena d’interès ni de consistència. I l’evangeli, ja ho hem dit, no és un missatge neutre sinó un repte i una provocació. Les paraules de Jesús són una proposta que no seria res sense la seva vida, sense el seu testimoni.
Si volem descobrir Déu la vida de Jesús, no només les seves paraules, és una ocasió immillorable. Tota ella, en conjunt, ens en parla. Més encara, no és limita a parlar, sinó que el fa proper, el fa visible i palpable. Jesús amb la seva forma de viure fa present les maneres de fer de Déu. Hi ha un concepte que defineix molt bé què és això de gestos i paraules que fan present Déu. És el concepte de sagrament. Per això diem que la vida de Jesús és sagrament de Déu, que ell fa experimentable aquell que està més enllà de tot.
Si tu vols treure partit del missatge de Jesús no et conformis amb aprofitar algunes de les seves idees per parlar i reflexionar sobre Déu, com es limita a fer certa teologia i certa catequesi. Tu també pots veure’l, tocar-lo, assaborir-lo... Tu pots fer-ne experiència. Refer l’experiència de Jesús, fer-la teva, continuar-la, ampliar-la, actualitzar-la et situa en la seva perspectiva, en sintonia amb les seves preocupacions i prioritats, t’implica en les seves activitats, defineix una forma de relacionar-se amb els altres i una manera de buscar la felicitat... i et posa també a prop de Déu.
Si fas teva l’experiència de Jesús tot sencer podràs fer experiència del seu Déu, tastar, encara que sigui mínimament, la seva presència ara i aquí.

Reprendre el camí

El punt de partida per conèixer Jesús són els evangelis. Sí, es tracta d’escrits antics que tenen un llenguatge que avui ens pot sonar estrany. Però no tot et resultarà llunyà: hi ha gestos, moments, frases, situacions... que són sorprenentment actuals. Aquests detalls són els passadissos que fan possible acostar-se a Jesús. I això és suficient per ara, no cal saber-ho tot, es tracta, de moment, de començar a parlar.
Però, què podem esperar dels evangelis i del nostre diàleg amb Jesús? Alguns hi busquen consignes sobre com cal actuar, altres descobrir algun secret del més enllà que posi remei als seus dubtes... El que jo hi he trobat són reptes. I et proposo que, si no vols quedar decebuda, t’ho prenguis també com un repte. No esperis grans explicacions, ni respostes o solucions ja fetes i donades, escolta les propostes que se’t fan i mira de respondre-hi. Jesús fa propostes constantment: seguiu-me, feu això, aneu a anunciar-ho, pugeu a la barca, veniu i ho veureu, digueu-li que vingui...
Els evangelis són un repte i una provocació, una invitació a deixar de costat la forma habitual de mirar les persones i de fer les coses. Què vol dir feliços els pobres… i els humils… i els perseguits? De debò tenen motius per ser feliços? Les benaurances són una provocació. D’entrada no són feliços i les grans promeses tampoc no els faran feliços.
Jesús parla de persones sovint invisibles, parla de la seva felicitat, a la que tenen dret, i els posa al principi de la seva llista d’urgències. És una crida, una reivindicació, un desig seriós de canviar les coses, una crítica a totes les situacions que menystenen a les persones.
Si tu respons, només si respons i t’acostes als que ploren, als que passen fam, als maltractats… podràs arribar a entendre alguna cosa del missatge de Jesús. Primer cal que tu reaccionis, que et preocupis, que t’indignis, que provis de fer com Ell i després entendràs què significa la seva actuació i podràs comprendre el valor de les seves paraules.
Si no proves de posar-te en la pell de Jesús, no entendràs mai res dels evangelis. L’única forma de conèixer Jesús és seguir-lo: provar de reprendre, de continuar, les línies de treball que Ell va fer seves, respondre als reptes que Ell es va plantejar, participar en les seves lluites i viure al seu costat els èxits i els fracassos del seu projecte.
Per entendre Jesús i el seu evangeli no et pots quedar com una simple lectora o una espectadora. Hi ha qui per acostar-se a Jesús s’imagina que és un dels deixebles que l’està escoltant o algú amb qui Jesús s’ha trobat pel camí. És un bon recurs. Però en algun moment hauràs de passar d’observar-lo a fer tu el que fa Ell i esdevenir la protagonista d’una nova història.