Mediacions

Per moure’t pel terreny de la fe convé que aprenguis a distingir-la d’altres coses que no ho són. Rituals, paraules, temples, imatges... són mediacions, recursos, per expressar, compartir o donar suport a la fe. Creure és saber enfocar la mirada més enllà de tot això.
Però també has de saber que la fe deslligada de tot fàcilment se t’escaparà de les mans com quan proves d’agafar un grapat d’aigua. De la fe, com de l’aigua, no en pots disposar si no tens un canal, un dipòsit, una gerra o un got que la contingui. El canal, el dipòsit, la gerra i el got no tenen valor per si mateixos tenen valor per l’aigua que els omple però són imprescindibles per conservar-la.
Això també explica perquè l’experiència de fe, bàsicament la mateixa per a qualsevol creient, pot donar com a resultat vides molt diferents. Depenent dels mitjans, de les mediacions, que es triïn per sostenir aquesta fe et pots trobar des de persones a punt per matar en una guerra santa fins a persones disposades a suportar-ho tot per tal de no fer mal a ningú, des de persones dedicades a la lluita silenciosa de la meditació durant llargues hores fins a persones que no paren de treballar per fer un món on hi càpiga tothom...
La fe, com l’aigua, pren la forma del seu contenidor. Les mediacions que facis servir no són indiferents. És més, estic convençut que algunes formes de viure la fe l’anul·len completament, l’ofeguen i la fan inviable. Hi ha mediacions que en comptes d’ajudar a mirar més enllà ho enfosqueixen tot. En canvi hi ha maneres de prendre’s la fe que li donen més força, més sentit, més intensitat...
Creure és trobar una forma de viure la fe dia a dia que aprofiti de la millor manera possible tota la seva força. Jo quan m’imagino la fe m’agrada més veure-la com un torrent que corre entre les roques que no pas com aigua estancada, més com un camí que no un punt d’arribada, més com una construcció que cal anar inventant pas a pas que no una llista d’instruccions a seguir.
Per tenir cura de la meva fe m’ha servit, i em serveix encara, seguir els passos de Jesús. Per mi ell ha deixat començats els millors recorreguts que conec per donar vida a la fe, impedir que es quedi adormida o tancada, fer créixer la persona i acostar-se a Déu.

Feblesa

Estàs disposada a confiar, a creure, a esperar més enllà del que sembla raonable? Aquesta perspectiva et farà més lliure i descobriràs al teu davant un horitzó ple de possibilitats que mai no havies imaginat. Deixa’m però per un moment que et parli de dificultats: la fe et dona una visió més àmplia i més profunda del món i de les persones... però també fa que descobreixis més clarament les teves limitacions.
Hi ha una gran desproporció entre voler estimar els enemics, o voler anunciar als pobres un canvi de vida, i els recursos de que disposes per fer-ho possible. La fe no amaga les nostres febleses sinó que les fa més evidents. Descobrir-les pot ser un primer pas per superar-les però no esperis que la fe les esborri de cop.
Sí, ja m’imagino què estàs pensant: si la fe no t’estalvia res sinó que més aviat et complica la vida, no és perjudicial? Més d’una persona es fa enrere quan s’adona de les complicacions que té creure però no està gens clar que deixar de tenir en compte les dificultats sigui una bona solució.
La fe autèntica és a la vegada consciència de les limitacions i confiança en que es poden superar. La fe és la capacitat de gestionar els nostres límits no donant-los per definitius, tampoc ignorant-los, sense desesperar-nos ni deixar-nos enganyar per l’optimisme fàcil. La fe ens dóna alhora l’atreviment i la serenitat per respondre amb les nostres forces limitades a reptes il·limitats.