Què pots fer en el silenci que no podies fer
mentre hi havia soroll? Després de posar pau a la teves presses pots
ocupar-te de tu mateixa. La vida parla, et parla, i a tu et cal
escoltar, acollir, entendre mínimament, abraçar, acceptar i integrar el
que t’està dient abans de respondre. És tracta de perdre la por i deixar
confiadament que la teva vida sigui allò que ja és ara i aquí.
La vida de vegades és sorprenent, altres repetitiva, amigable o dura, il·lusionant o feixuga però sempre plena de persones que estan al teu costat si tu els ho permets i de detalls que conviden a confiar. I també, és clar, de dificultats i de dolor. No raonis, no busquis explicacions, no donis voltes a les idees... acull-la i accepta-la (ni que volguessis no ho podries canviar-la), no et resisteixis a viure el que estàs vivint, deixa que ressoni dins teu amb tots els seus matisos i dona gràcies.
Sorprendre’s, admirar, alegrar-se, beneir, agrair... és la primera resposta que podem donar a la vida, és la forma més bàsica de fer pregària i l’origen de qualsevol recorregut espiritual. Les persones que ens acompanyen i tot allò que tenim, que ens passa, que som... ens ha estat donat. Sense tot això no podríem ser ni fer res. No pots deixar-ho passar! Adreça’t a la vida, i al misteri que s’hi amaga, i dona’ls la benvinguda dient gràcies.
De les poques pregàries que coneixem de Jesús la majoria son d’agraïment. En aquell mateix moment, Jesús, ple de la joia de l'Esperit Sant, digué: “T'enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos.” Els antics llegien habitualment en veu alta, encara que només fos per a un mateix, també pregaven en veu alta i els companys podien sentir què es deia. Aquí se’ns explica que Jesús agraeix l’atenció de la gent senzilla després d’uns dies de predicació. Però no només diu gràcies, tot ell sembla profundament feliç i satisfet d’aquesta situació que s’ha produït.
Pregar amb la vida és aprendre a donar gràcies per tot en tot moment. Així doncs dona gràcies al final del dia, dona gràcies per les persones que t’has trobat, per les coses que has aprés o que has pogut fer; dona gràcies al final d’un projecte o d’una etapa, al completar una feina o a l’acomiadar-te; dona les gràcies a les persones directament; dona gràcies en tota situació a la vida i al seu autor; i, quan estiguis perduda, cerca de què pots donar gràcies, per petit que sigui el motiu que trobis serà una excusa suficient per reconciliar-te amb la vida.
Abraça amb força i tendresa les persones i els regals que la vida ja t’ha donat i no facis massa cas de tot allò que podria ser. Si no dones primer per bona la vida que t’has trobat a les mans no podràs de cap manera respondre als reptes que la mateixa vida et planteja i et plantejarà. Créixer, aprendre, assumir riscos, acompanyar, actuar generosament, estimar només et serà possible si aplegues l’únic combustible de què disposes: la poca o molta felicitat que hagis viscut. Fer teves totes les alegries per petites que siguin és també l’antídot contra el cansament, el ressentiment o la ràbia que imperceptiblement es van acumulant en les lluites del dia a dia.
Després de donar gràcies, si encara en tens necessitat, pots queixar-te de tot allò que no funciona o demanar allò que trobis a faltar. La vida, i el seu creador, tot ho escolten, encara que van al seu propi ritme quan es tracta de respondre.
La vida de vegades és sorprenent, altres repetitiva, amigable o dura, il·lusionant o feixuga però sempre plena de persones que estan al teu costat si tu els ho permets i de detalls que conviden a confiar. I també, és clar, de dificultats i de dolor. No raonis, no busquis explicacions, no donis voltes a les idees... acull-la i accepta-la (ni que volguessis no ho podries canviar-la), no et resisteixis a viure el que estàs vivint, deixa que ressoni dins teu amb tots els seus matisos i dona gràcies.
Sorprendre’s, admirar, alegrar-se, beneir, agrair... és la primera resposta que podem donar a la vida, és la forma més bàsica de fer pregària i l’origen de qualsevol recorregut espiritual. Les persones que ens acompanyen i tot allò que tenim, que ens passa, que som... ens ha estat donat. Sense tot això no podríem ser ni fer res. No pots deixar-ho passar! Adreça’t a la vida, i al misteri que s’hi amaga, i dona’ls la benvinguda dient gràcies.
De les poques pregàries que coneixem de Jesús la majoria son d’agraïment. En aquell mateix moment, Jesús, ple de la joia de l'Esperit Sant, digué: “T'enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos.” Els antics llegien habitualment en veu alta, encara que només fos per a un mateix, també pregaven en veu alta i els companys podien sentir què es deia. Aquí se’ns explica que Jesús agraeix l’atenció de la gent senzilla després d’uns dies de predicació. Però no només diu gràcies, tot ell sembla profundament feliç i satisfet d’aquesta situació que s’ha produït.
Pregar amb la vida és aprendre a donar gràcies per tot en tot moment. Així doncs dona gràcies al final del dia, dona gràcies per les persones que t’has trobat, per les coses que has aprés o que has pogut fer; dona gràcies al final d’un projecte o d’una etapa, al completar una feina o a l’acomiadar-te; dona les gràcies a les persones directament; dona gràcies en tota situació a la vida i al seu autor; i, quan estiguis perduda, cerca de què pots donar gràcies, per petit que sigui el motiu que trobis serà una excusa suficient per reconciliar-te amb la vida.
Abraça amb força i tendresa les persones i els regals que la vida ja t’ha donat i no facis massa cas de tot allò que podria ser. Si no dones primer per bona la vida que t’has trobat a les mans no podràs de cap manera respondre als reptes que la mateixa vida et planteja i et plantejarà. Créixer, aprendre, assumir riscos, acompanyar, actuar generosament, estimar només et serà possible si aplegues l’únic combustible de què disposes: la poca o molta felicitat que hagis viscut. Fer teves totes les alegries per petites que siguin és també l’antídot contra el cansament, el ressentiment o la ràbia que imperceptiblement es van acumulant en les lluites del dia a dia.
Després de donar gràcies, si encara en tens necessitat, pots queixar-te de tot allò que no funciona o demanar allò que trobis a faltar. La vida, i el seu creador, tot ho escolten, encara que van al seu propi ritme quan es tracta de respondre.
