Ens movem dins d’una xarxa de relacions que conformen el
nostre món, el món en el que vivim. Aixequem una pedra amb l’ajuda d’un
company per construir una casa o anotem en un paper les propostes que
s’han fet durant una reunió de treball. Les nostres accions ens posen en
contacte amb objectes i persones i creen aquestes relacions: amb la
pedra, amb el company, amb el paper, amb els participants a la reunió...
Les trobades, reaccions, topades, complicitats, projectes, recerques, col·laboracions que es produeixen amb persones i objectes ens mantenen en forma, ens ensenyen, ens posen a prova, ens alimenten, ens obren nous horitzons, ens alegren o entristeixen i ens fan viure milers d’altres experiències que van conformant i enriquint la nostra vida. La nostra història personal té la forma que té de resultes del nostre diàleg, o la nostra interacció, amb les persones i els objectes que ens envolten.
És impossible no formar part d’aquesta xarxa de relacions però sí que pots triar com hi participes. Hi ha dues maneres de fer-ho: o bé acceptes tractar l’altre de tu a tu, és a dir, d’igual a igual o bé planteges una relació desigual en la què tu actues i l’altre simplement rep la teva acció. La primera sol ser el tipus de relació que hi ha entre persones, la segona respon a l’esquema habitual de relació amb els objectes. En la segona, l’objecte és un mitjà per aconseguir algun objectiu, té valor per la seva utilitat. En la primera, en canvi, tractem l’altre com algú que té valor per si mateix, sense mirar la utilitat o el benefici.
No hi ha un tercer tipus de relació, per exemple, amb els animals. O els tractem com objectes i els fem servir per menjar-ne la carn, la llet o els ous, i aprofitem la seva pell o les seves plomes; o bé tenim amb ells una relació de tu a tu, de confiança i de respecte: ens fan companyia, passegem amb ells i treballem junts, ja siguin cavalls, gossos, papagais o dofins.
En el moment que es tracten les persones com si fossin coses i es fan servir de mitjans per aconseguir alguna benefici es produeix un problema greu de falta de reconeixement del seu valor. Hom sembla considerar que viu en un món d’objectes on tot allò que està a l’abast es pot utilitzar per al que convingui. Jesús denúncia aquesta forma de fer: Ja sabeu que els qui figuren com a governants de les nacions les dominen com si en fossin amos, i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder. Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor.
Servir és tot el contrari: es tracta de saber reconèixer en qualsevol de les nostres accions les persones que es veuran afectades per elles. Cal redactar un informe? No es tracta d’omplir pàgines sinó de que sigui útil a qui l’ha de llegir. Fabriquem sabates? No es tracta de cuir o de fil sinó de servir a qui les ha de calçar. Vas pel carrer? No es tracta d’anar ràpida o lenta sinó de fer compatible el teu desplaçament amb el dels altres que també hi passen.
Facis el que facis, encara que només tractis amb objectes, recorda que vius en un món de persones i que tot allò que fas les afecta, que d’una manera o altra elles són destinatàries de la teva influència i que quan camines al costat d’un igual no hi ha neutralitat possible: o acompanyes o et tornes un entrebanc més dels que ha de superar.
Les trobades, reaccions, topades, complicitats, projectes, recerques, col·laboracions que es produeixen amb persones i objectes ens mantenen en forma, ens ensenyen, ens posen a prova, ens alimenten, ens obren nous horitzons, ens alegren o entristeixen i ens fan viure milers d’altres experiències que van conformant i enriquint la nostra vida. La nostra història personal té la forma que té de resultes del nostre diàleg, o la nostra interacció, amb les persones i els objectes que ens envolten.
És impossible no formar part d’aquesta xarxa de relacions però sí que pots triar com hi participes. Hi ha dues maneres de fer-ho: o bé acceptes tractar l’altre de tu a tu, és a dir, d’igual a igual o bé planteges una relació desigual en la què tu actues i l’altre simplement rep la teva acció. La primera sol ser el tipus de relació que hi ha entre persones, la segona respon a l’esquema habitual de relació amb els objectes. En la segona, l’objecte és un mitjà per aconseguir algun objectiu, té valor per la seva utilitat. En la primera, en canvi, tractem l’altre com algú que té valor per si mateix, sense mirar la utilitat o el benefici.
No hi ha un tercer tipus de relació, per exemple, amb els animals. O els tractem com objectes i els fem servir per menjar-ne la carn, la llet o els ous, i aprofitem la seva pell o les seves plomes; o bé tenim amb ells una relació de tu a tu, de confiança i de respecte: ens fan companyia, passegem amb ells i treballem junts, ja siguin cavalls, gossos, papagais o dofins.
En el moment que es tracten les persones com si fossin coses i es fan servir de mitjans per aconseguir alguna benefici es produeix un problema greu de falta de reconeixement del seu valor. Hom sembla considerar que viu en un món d’objectes on tot allò que està a l’abast es pot utilitzar per al que convingui. Jesús denúncia aquesta forma de fer: Ja sabeu que els qui figuren com a governants de les nacions les dominen com si en fossin amos, i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder. Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor.
Servir és tot el contrari: es tracta de saber reconèixer en qualsevol de les nostres accions les persones que es veuran afectades per elles. Cal redactar un informe? No es tracta d’omplir pàgines sinó de que sigui útil a qui l’ha de llegir. Fabriquem sabates? No es tracta de cuir o de fil sinó de servir a qui les ha de calçar. Vas pel carrer? No es tracta d’anar ràpida o lenta sinó de fer compatible el teu desplaçament amb el dels altres que també hi passen.
Facis el que facis, encara que només tractis amb objectes, recorda que vius en un món de persones i que tot allò que fas les afecta, que d’una manera o altra elles són destinatàries de la teva influència i que quan camines al costat d’un igual no hi ha neutralitat possible: o acompanyes o et tornes un entrebanc més dels que ha de superar.
