Fer experiència de Déu és com veure un estel fugaç: al cap d’una estona
pots arribar a dubtar de si realment ha passat. L’experiència de Déu és
només un tast, o una promesa, de tot allò que pot arribar a succeir. En
la vida hi ha altres moments semblants: mirades que es troben, portes
que s’obren... que diuen molt més del que són.
Aquest instants són tan poca cosa que, o bé s’hi para atenció i hom se’ls pren amb interès, o bé es perden per sempre. La veritat és que, si ens hi fixem bé, alguns fets tenen una capacitat de comunicació més directa i profunda que les paraules. Així és el funcionament del llenguatge simbòlic molt poc es capaç d’evocar o suggerir tota una infinitud...
Jo et proposo que et prenguis la vida com Jesús se la pren i que facis teva la seva forma de viure... Però: per on començar? Hi ha molts aspectes interessants de la vida de Jesús, de la seva forma d’actuar, de la manera que té de relacionar-se amb els altres o de tractar els misteris que amaga la vida. Per on començar?
Prova de repetir algun dels seus gestos. Cada gest seu, per petit que sigui, evoca tota la seva vida i la vida de Jesús és capaç d’evocar Déu sencer. Prova de fer com ell fa, per arribar a viure com ell va viure i finalment, si és possible, arribar a entreveure mínimament el perquè de tot plegat.
Hi ha, segons el meu punt de vista, alguns gestos que tenen una densitat especial i que són un bon resum de la seva manera de ser i de viure. La meva tria de gestos imprescindibles per trobar Jesús tot sencer és aquesta: obrir els ulls, abraçar, deslligar, acompanyar, estar-se al desert, seure a taula i sembrar.
Són set gestos de Jesús que són a la vegada set propostes que el posen al nostre abast, set maneres de fer-lo present i d’actualitzar-lo. Són també set petits sagraments, espais de trobada amb Jesús on fer l’aprenentatge que ens cal per viure en el dia a dia com ell, fonts on alimentar el nostre desig de recerca, llums en mig de la nit per seguir el rastre de la presència del Déu fugisser.
Aquest instants són tan poca cosa que, o bé s’hi para atenció i hom se’ls pren amb interès, o bé es perden per sempre. La veritat és que, si ens hi fixem bé, alguns fets tenen una capacitat de comunicació més directa i profunda que les paraules. Així és el funcionament del llenguatge simbòlic molt poc es capaç d’evocar o suggerir tota una infinitud...
Jo et proposo que et prenguis la vida com Jesús se la pren i que facis teva la seva forma de viure... Però: per on començar? Hi ha molts aspectes interessants de la vida de Jesús, de la seva forma d’actuar, de la manera que té de relacionar-se amb els altres o de tractar els misteris que amaga la vida. Per on començar?
Prova de repetir algun dels seus gestos. Cada gest seu, per petit que sigui, evoca tota la seva vida i la vida de Jesús és capaç d’evocar Déu sencer. Prova de fer com ell fa, per arribar a viure com ell va viure i finalment, si és possible, arribar a entreveure mínimament el perquè de tot plegat.
Hi ha, segons el meu punt de vista, alguns gestos que tenen una densitat especial i que són un bon resum de la seva manera de ser i de viure. La meva tria de gestos imprescindibles per trobar Jesús tot sencer és aquesta: obrir els ulls, abraçar, deslligar, acompanyar, estar-se al desert, seure a taula i sembrar.
Són set gestos de Jesús que són a la vegada set propostes que el posen al nostre abast, set maneres de fer-lo present i d’actualitzar-lo. Són també set petits sagraments, espais de trobada amb Jesús on fer l’aprenentatge que ens cal per viure en el dia a dia com ell, fonts on alimentar el nostre desig de recerca, llums en mig de la nit per seguir el rastre de la presència del Déu fugisser.
