Tota la vida del jueu està regulada per la Llei de Moisés.
Seguir els sis-cents tretze manaments (potser tu pensaves que eren deu)
permet d’ajustar totes les accions personals a la voluntat de Déu. Més
encara, per tot allò que no està especificat a l’escriptura hi ha una
àmplia tradició d’interpretacions que els experts han anat desenvolupant
al llarg del temps i que resol totes les dificultats. En la Llei ja
està dit tot allò que cal saber.
Jesús coneix la Llei i en força casos la respecta però actua amb molta llibertat davant d’algunes normes: fa poc cas de les lleis sobre aliments purs i impurs; relativitza la festa del dissabte, que era un element distintiu del judaisme; no respecta les normes que prohibeixen tocar els malalts o els ferits; no està d’acord amb les condemnes per lapidació que s’apliquen en cas d’adulteri però només a les dones; discrepa dels impostos del Temple de Jerusalem i de la resta de la normativa que en regula el funcionament.
Els costums que critica Jesús són discriminatoris: marginen els malalts, perjudiquen les dones, són una càrrega feixuga per als més pobres o allunyen de Déu aquells que no poden satisfer fins als darrers detalls les exigències de la tradició. Jesús reivindica que el bé de les persones està per sobre de les lleis, les normes i les tradicions, s’indigna amb les autoritats que mantenen aquesta situació i s’hi enfronta.
El sentit crític, la denúncia i la protesta son també elements importants en la tradició jueva. Els profetes són la veu crítica que es fa sentir una vegada i una altra en moments difícils per defensar l’autèntica religió, l’autentica fidelitat a Déu i l’autèntic poble escollit... Jesús forma part d’aquesta tradició, la dels profetes. El seu perfil és molt diferent, per exemple, del sacerdot que té cura del Temple o de l’expert en lleis als que Jesús critica sovint.
Jesús posa per davant de l’obediència a les lleis i tradicions el respecte al que en podríem dir els drets bàsics de la persona. Uns drets que no seran formulats com a tals fins al segle XVII... Hom ha d’obeir les lleis, religioses en aquest cas, però les lleis han de ser justes i han de garantir el bé de les persones. Si generen desigualtats inacceptables o marginació o alguna mena d’injustícia la persona queda alliberada de l’obediència a la llei. El Déu de Jesús no està compromès amb les lleis injustes, ningú que cregui en Ell tampoc no hauria d’acceptar-les.
Podem jutjar el valor de les lleis, de les organitzacions o de les creences pels seus resultats. Defensen el bé comú? Protegeixen els més febles? Reconeixen la dignitat de tots? Davant de la tradició rebuda i de les creences acceptades socialment hauràs de decidir què fas: dones per bona una determinada llei i et fas responsable de la seva continuïtat o treballes per alliberar-te’n.
Jesús coneix la Llei i en força casos la respecta però actua amb molta llibertat davant d’algunes normes: fa poc cas de les lleis sobre aliments purs i impurs; relativitza la festa del dissabte, que era un element distintiu del judaisme; no respecta les normes que prohibeixen tocar els malalts o els ferits; no està d’acord amb les condemnes per lapidació que s’apliquen en cas d’adulteri però només a les dones; discrepa dels impostos del Temple de Jerusalem i de la resta de la normativa que en regula el funcionament.
Els costums que critica Jesús són discriminatoris: marginen els malalts, perjudiquen les dones, són una càrrega feixuga per als més pobres o allunyen de Déu aquells que no poden satisfer fins als darrers detalls les exigències de la tradició. Jesús reivindica que el bé de les persones està per sobre de les lleis, les normes i les tradicions, s’indigna amb les autoritats que mantenen aquesta situació i s’hi enfronta.
El sentit crític, la denúncia i la protesta son també elements importants en la tradició jueva. Els profetes són la veu crítica que es fa sentir una vegada i una altra en moments difícils per defensar l’autèntica religió, l’autentica fidelitat a Déu i l’autèntic poble escollit... Jesús forma part d’aquesta tradició, la dels profetes. El seu perfil és molt diferent, per exemple, del sacerdot que té cura del Temple o de l’expert en lleis als que Jesús critica sovint.
Jesús posa per davant de l’obediència a les lleis i tradicions el respecte al que en podríem dir els drets bàsics de la persona. Uns drets que no seran formulats com a tals fins al segle XVII... Hom ha d’obeir les lleis, religioses en aquest cas, però les lleis han de ser justes i han de garantir el bé de les persones. Si generen desigualtats inacceptables o marginació o alguna mena d’injustícia la persona queda alliberada de l’obediència a la llei. El Déu de Jesús no està compromès amb les lleis injustes, ningú que cregui en Ell tampoc no hauria d’acceptar-les.
Podem jutjar el valor de les lleis, de les organitzacions o de les creences pels seus resultats. Defensen el bé comú? Protegeixen els més febles? Reconeixen la dignitat de tots? Davant de la tradició rebuda i de les creences acceptades socialment hauràs de decidir què fas: dones per bona una determinada llei i et fas responsable de la seva continuïtat o treballes per alliberar-te’n.
