En temps de Jesús tot allò que resultava desconegut o era
impossible de controlar -malalties, aiguats, guerres- es considerava que
era cosa de Déu (o del dimoni). Avui la ciència ha trobat explicació
per a moltes d’aquestes qüestions que fins fa poc eren un misteri i, per
aquest motiu, molta gent ha arribat a la conclusió que Déu és inútil.
Amb tot el respecte per la ciència, cal dir que hi ha un bon grapat de qüestions importants que no tenen una solució científica i que segueixen, i seguiran, pendents de resposta. Es tracta principalment de preguntes personals o morals: què he de fer amb la meva vida?, perquè estimo tal persona i no tal altra?, com és que aquest conflicte no és resol?, perquè sóc així i no d’una altra manera?...
Malgrat els avenços científics segueixen existint doncs molts misteris sense resposta. Són temes pendents que en un moment o altre et faran sentir incòmoda. Però pensar, com molta gent del segle I, que Déu és la solució de tot no és la idea de Jesús. De fet, potser és una sort que la creença en un Déu màgic estigui en crisi perquè això ens obliga a aprofundir com ens cal tractar els misteris i considerar la possibilitat de que Déu parli a través del silenci o de l’absència de respostes.
Jesús critica els predicadors que pretenen donar solucions per tranquil·litzar la gent: Us diran el messies es aquí o és allí. No us ho cregueu! No hi ha solucions fàcils. També en un moment donat Jesús deixa de fer miracles i es retira amb els deixebles perquè veu que la gent no fa cas del seu missatge.
Així doncs si tu has decidit creure en Déu i donar-li l’oportunitat d’existir, vigila no et facis il·lusions pensant que Ell respondrà a totes les teves preguntes. Encara que es molest no entendre algunes situacions que són importants per a tu, pensa que potser valorem massa el fet d’entendre i sovint estimar o comptar amb algú es acceptar-lo sense entendre’l del tot.
A algunes persones la presència molesta d’interrogants els fa fugir cap endavant a la recercar d’alguna satisfacció que tapi o ensordeixi els seus neguits: un àpat abundant ajuda a superar qualsevol disgust, tenir un bon sou tranquil·litza, manar sobre altres persones reforça l’autoestima, complir els seus manaments ens assegura que Déu no s’enfadarà amb nosaltres... El Déu de Jesús es fa present a través dels interrogants que posen en crisi les nostres seguretats.
Viure és saber acollir els dubtes i les molèsties que deixen al descobert les insuficiències del nostre món i no provar d’amagar-les amb falses solucions. És un repte per a qualsevol persona responsable, sigui creient o no, assumir els interrogants que l’envolten i no girar-s’hi d’esquena.
El silenci de Déu davant de les situacions que ens qüestionen pot ser un crit sense paraules que et convida a no quedar-te aturada i mirar de donar-hi tu algun tipus de resposta. No es tracta tant que ho entenguis o trobis una bona explicació científica o teològica, sinó que provis de fer-hi alguna cosa.
Amb tot el respecte per la ciència, cal dir que hi ha un bon grapat de qüestions importants que no tenen una solució científica i que segueixen, i seguiran, pendents de resposta. Es tracta principalment de preguntes personals o morals: què he de fer amb la meva vida?, perquè estimo tal persona i no tal altra?, com és que aquest conflicte no és resol?, perquè sóc així i no d’una altra manera?...
Malgrat els avenços científics segueixen existint doncs molts misteris sense resposta. Són temes pendents que en un moment o altre et faran sentir incòmoda. Però pensar, com molta gent del segle I, que Déu és la solució de tot no és la idea de Jesús. De fet, potser és una sort que la creença en un Déu màgic estigui en crisi perquè això ens obliga a aprofundir com ens cal tractar els misteris i considerar la possibilitat de que Déu parli a través del silenci o de l’absència de respostes.
Jesús critica els predicadors que pretenen donar solucions per tranquil·litzar la gent: Us diran el messies es aquí o és allí. No us ho cregueu! No hi ha solucions fàcils. També en un moment donat Jesús deixa de fer miracles i es retira amb els deixebles perquè veu que la gent no fa cas del seu missatge.
Així doncs si tu has decidit creure en Déu i donar-li l’oportunitat d’existir, vigila no et facis il·lusions pensant que Ell respondrà a totes les teves preguntes. Encara que es molest no entendre algunes situacions que són importants per a tu, pensa que potser valorem massa el fet d’entendre i sovint estimar o comptar amb algú es acceptar-lo sense entendre’l del tot.
A algunes persones la presència molesta d’interrogants els fa fugir cap endavant a la recercar d’alguna satisfacció que tapi o ensordeixi els seus neguits: un àpat abundant ajuda a superar qualsevol disgust, tenir un bon sou tranquil·litza, manar sobre altres persones reforça l’autoestima, complir els seus manaments ens assegura que Déu no s’enfadarà amb nosaltres... El Déu de Jesús es fa present a través dels interrogants que posen en crisi les nostres seguretats.
Viure és saber acollir els dubtes i les molèsties que deixen al descobert les insuficiències del nostre món i no provar d’amagar-les amb falses solucions. És un repte per a qualsevol persona responsable, sigui creient o no, assumir els interrogants que l’envolten i no girar-s’hi d’esquena.
El silenci de Déu davant de les situacions que ens qüestionen pot ser un crit sense paraules que et convida a no quedar-te aturada i mirar de donar-hi tu algun tipus de resposta. No es tracta tant que ho entenguis o trobis una bona explicació científica o teològica, sinó que provis de fer-hi alguna cosa.
