Jesús és presenta a Cafarnaüm i amb poc temps la seva fama
s’escampa per tot arreu. Però es tracta d’una fama ambigua. Les males
llengües l’acusen d’anar acompanyat de pecadors i de dones de mala
reputació, de parlar amb estrangers, de parar atenció a persones que la
societat rebutja, de tocar malats i cadàvers, cosa que el fa impur, de
tenir uns deixebles poc escrupolosos amb la Llei... La seva família
troba que no està bé del cap i les autoritats se’l miren amb recel. No
sembla gens recomanable anar amb Ell.
El primer moviment de Jesús sempre és d’apropament, de confiança, d’acceptació de tothom, d’acolliment... No posa barreres ni condicions en les seves trobades amb la gent. També s’asseu a taula amb mestres de la Llei que el volen conèixer. Aquesta dinàmica la van mantenir les primeres comunitats cristianes que integraven tota mena de persones i que es van obrir amb relativa facilitat als no jueus.
I tu, com ho veus? T’imagines casa teva plena de gent refugiada o malalta? O aturant-te pel carrer a donar conversa a tots els que et trobes: un avi solitari, un sensesostre, un immigrant que ha rebut una carta del jutjat i no sap què fer, un pidolaire, un venedor ambulant? Prova de fer-ho alguna vegada és una bona manera d’entendre Jesús i de descobrir qui són els altres.
La qüestió és que et mantinguis activa en la lluita contra les barreres que se solen instal·lar entre les persones. Per què davant d’una persona desconeguda la resposta més normal ha de ser mantenir les distàncies? Està clar que no podem ser amics de tothom, ni cuidar de totes les persones que ens trobem al llarg del dia. Però, no és una ximpleria molt gran pensar que som enemics d’algú que no coneixem i que cada persona que trobem és un perill del que cal defensar-se?
Abans de conèixer algú no saps com és millor tractar-lo, tampoc no saps com està la gent que fa temps que no veus. En aquest moment zero de la trobada només et pots guiar per allò que tu creus: confies o et deixes endur per la por. En cada trobada tu a tu a l’ascensor, al metro o a la feina, però també en reunions familiars o amb els teus amics es juga aquesta partida. Al final, si vas deixant que la por t’imposi el seu criteri qualsevol relació es torna impossible.
La por ens guanya algunes vegades, per això cal plantar-li cara sempre que puguem, per això ens cal defensar que qualsevol desconegut és potencialment bo i amigable. Perquè una cosa és reconèixer i acceptar que tenim por, i una altra ben diferent és deixar que ella tingui la darrera paraula sobre les nostres relacions.
Quan Jesús es presenta als deixebles de nit i per sorpresa els diu no tingueu por... ni bona nit, ni la pau sigui amb vosaltres. Per començar bé cal, abans que res, deixar la por de banda.
El primer moviment de Jesús sempre és d’apropament, de confiança, d’acceptació de tothom, d’acolliment... No posa barreres ni condicions en les seves trobades amb la gent. També s’asseu a taula amb mestres de la Llei que el volen conèixer. Aquesta dinàmica la van mantenir les primeres comunitats cristianes que integraven tota mena de persones i que es van obrir amb relativa facilitat als no jueus.
I tu, com ho veus? T’imagines casa teva plena de gent refugiada o malalta? O aturant-te pel carrer a donar conversa a tots els que et trobes: un avi solitari, un sensesostre, un immigrant que ha rebut una carta del jutjat i no sap què fer, un pidolaire, un venedor ambulant? Prova de fer-ho alguna vegada és una bona manera d’entendre Jesús i de descobrir qui són els altres.
La qüestió és que et mantinguis activa en la lluita contra les barreres que se solen instal·lar entre les persones. Per què davant d’una persona desconeguda la resposta més normal ha de ser mantenir les distàncies? Està clar que no podem ser amics de tothom, ni cuidar de totes les persones que ens trobem al llarg del dia. Però, no és una ximpleria molt gran pensar que som enemics d’algú que no coneixem i que cada persona que trobem és un perill del que cal defensar-se?
Abans de conèixer algú no saps com és millor tractar-lo, tampoc no saps com està la gent que fa temps que no veus. En aquest moment zero de la trobada només et pots guiar per allò que tu creus: confies o et deixes endur per la por. En cada trobada tu a tu a l’ascensor, al metro o a la feina, però també en reunions familiars o amb els teus amics es juga aquesta partida. Al final, si vas deixant que la por t’imposi el seu criteri qualsevol relació es torna impossible.
La por ens guanya algunes vegades, per això cal plantar-li cara sempre que puguem, per això ens cal defensar que qualsevol desconegut és potencialment bo i amigable. Perquè una cosa és reconèixer i acceptar que tenim por, i una altra ben diferent és deixar que ella tingui la darrera paraula sobre les nostres relacions.
Quan Jesús es presenta als deixebles de nit i per sorpresa els diu no tingueu por... ni bona nit, ni la pau sigui amb vosaltres. Per començar bé cal, abans que res, deixar la por de banda.
