Al capdavall, quina importància té saber com ha
començat una conversa, un enamorament, una baralla o un projecte? Tenir
un bon motiu pel qual valgui la pena de continuar (o deixar-ho estar) sí
que és importat de debò. Ja ho hem dit, en prendre una decisió mirem
d’endevinar què és millor encara que no en tinguem una seguretat
absoluta, per això a mesura que la tirem endavant ens caldrà descobrir
pistes que ens confirmin que anem bé.
Poc a poc aniràs trobant que allò que fas té sentit, un cert sentit, potser diferent del que tindria per altres persones, més o menys discutible però també raonable. En definitiva que vius bé un projecte, un treball, una relació: aprens, creixes, confies, t’interesses, hi dediques esforços, superes dificultats...
El teu estat d’ànim és un bon termòmetre per mesurar l’encert de les teves decisions, molt més que les teves opinions i els teus arguments. Un símptoma clar de que alguna cosa no funciona seria que et fixessis més en els defectes, en els mals, en els problemes i en els inconvenients; que qualsevol fet esdevingués una excusa per queixar-te o que, en comptes de percebre com el teu desig es renova dia a dia, passessis arrossegant-te amb disgust per tot allò que fas.
Si la situació que vius ha perdut dinamisme et caldrà recercar-ne els motius. Potser has passat per alt alguna dificultat o t’has acomodat o hi ha indicis suficients per saber que has arribat a un final d’etapa. De moment, mentre no trobis una alternativa millor, mentre no arribi el moment de canviar que de vegades es fa esperar, és molt possible que el teu malestar es mantingui. Però no et complaguis en el seus símptomes i no t’hi conformis. No et deixis atrapar en el cercle viciós de la queixa constant, de la critica sense mesura, o del mal humor.
Jesús aconsella quan dejunis, perfuma't el cap i renta't la cara… Mentre fas una aturada o passes per un moment delicat o estàs fent endreça de la teva vida, no es tracta de cridar l’atenció, no es tracta de fer pena com els hipòcrites, que es desfiguren la cara perquè tothom vegi que dejunen sinó de fer camí en silenci per completar el procés de renovació personal en el que estàs ficada.
Deixar-se portar per la ràbia, carregar contra els altres o complaure’s en els problemes i les fallades són formes de resistir-se a un canvi que convé encarar, de defugir la feina, a voltes dolorosa, de fer net i tornar a començar. Ens costa acceptar el fracàs, el final d’una època o els moments de renovació. I cal una certa humilitat per reconèixer que no som perfectes, que no ho tenim tot fet i acceptar que estem en camí.
Una fórmula per no quedar-se encallada és agusar el teu sentit crític i cercar de descobrir el més mínim indici de bondat, de bellesa o de generositat al teu voltant. L’alegria de les coses petites sol ser la millor cura per aixecar-se i tornar a caminar amb confiança.
Poc a poc aniràs trobant que allò que fas té sentit, un cert sentit, potser diferent del que tindria per altres persones, més o menys discutible però també raonable. En definitiva que vius bé un projecte, un treball, una relació: aprens, creixes, confies, t’interesses, hi dediques esforços, superes dificultats...
El teu estat d’ànim és un bon termòmetre per mesurar l’encert de les teves decisions, molt més que les teves opinions i els teus arguments. Un símptoma clar de que alguna cosa no funciona seria que et fixessis més en els defectes, en els mals, en els problemes i en els inconvenients; que qualsevol fet esdevingués una excusa per queixar-te o que, en comptes de percebre com el teu desig es renova dia a dia, passessis arrossegant-te amb disgust per tot allò que fas.
Si la situació que vius ha perdut dinamisme et caldrà recercar-ne els motius. Potser has passat per alt alguna dificultat o t’has acomodat o hi ha indicis suficients per saber que has arribat a un final d’etapa. De moment, mentre no trobis una alternativa millor, mentre no arribi el moment de canviar que de vegades es fa esperar, és molt possible que el teu malestar es mantingui. Però no et complaguis en el seus símptomes i no t’hi conformis. No et deixis atrapar en el cercle viciós de la queixa constant, de la critica sense mesura, o del mal humor.
Jesús aconsella quan dejunis, perfuma't el cap i renta't la cara… Mentre fas una aturada o passes per un moment delicat o estàs fent endreça de la teva vida, no es tracta de cridar l’atenció, no es tracta de fer pena com els hipòcrites, que es desfiguren la cara perquè tothom vegi que dejunen sinó de fer camí en silenci per completar el procés de renovació personal en el que estàs ficada.
Deixar-se portar per la ràbia, carregar contra els altres o complaure’s en els problemes i les fallades són formes de resistir-se a un canvi que convé encarar, de defugir la feina, a voltes dolorosa, de fer net i tornar a començar. Ens costa acceptar el fracàs, el final d’una època o els moments de renovació. I cal una certa humilitat per reconèixer que no som perfectes, que no ho tenim tot fet i acceptar que estem en camí.
Una fórmula per no quedar-se encallada és agusar el teu sentit crític i cercar de descobrir el més mínim indici de bondat, de bellesa o de generositat al teu voltant. L’alegria de les coses petites sol ser la millor cura per aixecar-se i tornar a caminar amb confiança.
