No tenir traves o limitacions és ser lliure.
Encara que ja sabem que no és possible la llibertat absoluta: estem
condicionats genèticament, físicament, psicològicament, culturalment,
històricament... Volem ser lliures, necessitem ser lliures, per poder
ser nosaltres mateixos. I si ens trobem amb restriccions que retallen de
forma abusiva els nostres marges d’acció ens revoltem.
És relativament fàcil adonar-nos que som limitats: no ens agrada que ens recordin què hem de fer, patim per conservar la salut, no volem ni sentir parlar d’algunes persones, ens fa riure el proper augment de sou que ens han promès o ens queixem de les situacions que no entenem. Tenim una experiència força clara de les nostres dificultats i mancances encara que provem d’amagar-ho.
Però massa sovint oblidem que per ser lliures de debò no n’hi ha prou amb no tenir barreres ni obstacles sinó que cal voler fer alguna cosa amb la llibertat que sí tenim. De què et serveix una tarda sense cap obligació si no penses fer res? Per a què et cal una porta oberta si no vols sortir o no tens cap interès per anar enlloc? Només si actives i poses en joc les teves habilitats per fer alguna cosa que valgui la pena podràs fer teva i aprofitar la llibertat que tens.
Estem vius, som una història en construcció, un procés de creació constant i, malgrat passar per moments difícils, no deixem mai de fer nous passos. Però hi ha una gran diferència entre deixar que la vida et porti o definir tu com vols fer camí per la vida. Facis el que facis, serà la força que siguis capaç de mobilitzar i els recursos personals que siguis capaç de desplegar allò que et farà aprofitar o deixar passar les oportunitats que la vida t’ofereix, que et farà ser més tu mateixa o menys, que et farà més o menys lliure, que farà més o menys rica i intensa la teva vida, que et farà, en definitiva, més o menys feliç.
Per triar com aprofitar la teva vida, o una tarda lliure, trobaràs més d’una idea que d’entrada semblarà bona però, amb poca atenció que hi dediquis, trobaràs que es fondrà com la boirina amb el sol. En canvi descobriràs alguna proposta que et resultarà atractiva i motivadora, que és un estímul que desperta les teves energies. Aquesta és la que has de seguir. La força que ens anima no és infinita però es renova constantment si encertem a ocupar-nos d’allò que més desperta el nostre desig: una tasca, una relació, un projecte. En realitat quan allò que fem ens fa mínimament feliços res no ens pot aturar.
En aquests casos les limitacions que tenim es converteixen en recursos. Potser és una limitació parlar una llengua, tenir una cultura, seguir uns costums, o creure en una religió... Però quan tens un objectiu que t’interessa tot esdevé una ajuda per cercar-lo: la llengua et permet aprendre altres llengües, estimar una cultura o uns costums t’ajuda a apreciar altres tradicions i la religió t’obre els ulls a altres dimensions de la vida.
És imprescindible que guanyis la teva llibertat i la facis rendir per ser tu mateixa, per ser feliç. Que pugis dir com el treballador del que parla la paràbola: Em vas confiar cinc talents, mira: n'he guanyat cinc més. De la poca o molta felicitat que hem viscut en traiem la força per avançar, la felicitat viscuda és l’energia que et mou per anar més enllà d’on ara ets. I també per arribar a fer algunes coses imprescindibles que no tens gens de ganes de fer.
És relativament fàcil adonar-nos que som limitats: no ens agrada que ens recordin què hem de fer, patim per conservar la salut, no volem ni sentir parlar d’algunes persones, ens fa riure el proper augment de sou que ens han promès o ens queixem de les situacions que no entenem. Tenim una experiència força clara de les nostres dificultats i mancances encara que provem d’amagar-ho.
Però massa sovint oblidem que per ser lliures de debò no n’hi ha prou amb no tenir barreres ni obstacles sinó que cal voler fer alguna cosa amb la llibertat que sí tenim. De què et serveix una tarda sense cap obligació si no penses fer res? Per a què et cal una porta oberta si no vols sortir o no tens cap interès per anar enlloc? Només si actives i poses en joc les teves habilitats per fer alguna cosa que valgui la pena podràs fer teva i aprofitar la llibertat que tens.
Estem vius, som una història en construcció, un procés de creació constant i, malgrat passar per moments difícils, no deixem mai de fer nous passos. Però hi ha una gran diferència entre deixar que la vida et porti o definir tu com vols fer camí per la vida. Facis el que facis, serà la força que siguis capaç de mobilitzar i els recursos personals que siguis capaç de desplegar allò que et farà aprofitar o deixar passar les oportunitats que la vida t’ofereix, que et farà ser més tu mateixa o menys, que et farà més o menys lliure, que farà més o menys rica i intensa la teva vida, que et farà, en definitiva, més o menys feliç.
Per triar com aprofitar la teva vida, o una tarda lliure, trobaràs més d’una idea que d’entrada semblarà bona però, amb poca atenció que hi dediquis, trobaràs que es fondrà com la boirina amb el sol. En canvi descobriràs alguna proposta que et resultarà atractiva i motivadora, que és un estímul que desperta les teves energies. Aquesta és la que has de seguir. La força que ens anima no és infinita però es renova constantment si encertem a ocupar-nos d’allò que més desperta el nostre desig: una tasca, una relació, un projecte. En realitat quan allò que fem ens fa mínimament feliços res no ens pot aturar.
En aquests casos les limitacions que tenim es converteixen en recursos. Potser és una limitació parlar una llengua, tenir una cultura, seguir uns costums, o creure en una religió... Però quan tens un objectiu que t’interessa tot esdevé una ajuda per cercar-lo: la llengua et permet aprendre altres llengües, estimar una cultura o uns costums t’ajuda a apreciar altres tradicions i la religió t’obre els ulls a altres dimensions de la vida.
És imprescindible que guanyis la teva llibertat i la facis rendir per ser tu mateixa, per ser feliç. Que pugis dir com el treballador del que parla la paràbola: Em vas confiar cinc talents, mira: n'he guanyat cinc més. De la poca o molta felicitat que hem viscut en traiem la força per avançar, la felicitat viscuda és l’energia que et mou per anar més enllà d’on ara ets. I també per arribar a fer algunes coses imprescindibles que no tens gens de ganes de fer.
