Ahir a l’autobús hi viatjava un gos guia. L’animal
estava ajagut tranquil·lament als peus de la seva mestressa i no se’n va
apartar en cap moment: ni quan un passatger va ensopegar amb la seva
cua, ni quan un nen va provar d’oferir-li un bocí del seu berenar que el
gos es va quedar mirant. Només es va moure quan la seva propietària es
va alçar i ell la va acompanyar fins a la porta.
Els gossos pigall no van on ells desitgen sinó allà on la persona cega que guien vol anar. La fe funciona igual: fa possible que la persona trobi allò que cerca, encara que sense la voluntat de recerca de la persona la fe no tindria cap utilitat.
La fe no inventa res, ho descobreix. La fe és una forma concreta de mirar, de llegir, d’interpretar el mateix que tothom veu i sent. Amb la fe es descobreixen detalls, rastres o pistes que no es perceben a simple vista, igual que l’oïda o l’olfacte dels gossos perceben dades del nostre món que a nosaltres se’ns escapen.
La fe ens obre les ulls a una perspectiva nova sobre la realitat, a una percepció oberta dels esdeveniments. Moltes vegades en els evangelis els deixebles de Jesús són comparats amb els cecs. Són incapaços de veure més enllà d’allò que sempre s’ha dit o d’allò que tothom dóna per sabut. La mirada de Jesús eixampla l’horitzó: la persona és més important que els rituals, els marginats poden superar la seva situació, Déu és Pare també dels estrangers... Una mirada atenta, com la de Jesús, descobreix noves possibilitats allà on molts només perceben limitacions.
La fe és un regal, com tenir una bona forma física o habilitat per resoldre problemes matemàtics. Però també és resultat d’un treball d’entrenament. La sensibilitat que dóna la fe no es desperta fàcilment i cal un guiatge. Jesús, per exemple, va seguir de jove a Joan Baptista. Però, passat el temps de formació, un mateix ha d’obrir els ulls i actuar d’acord amb allò que veu.
La fe és mirar sempre més enllà i adonar-se que és insuficient tot el que ja se sap o es té o s’està fent. I, per això, tenir fe és lluitar constantment per deixar un espai obert a allò que podria arribar a ser malgrat no es vegi clar encara: acollir les sorpreses, acceptar els reptes, redescobrir camins ja fets, esperar sense defallir, posar confiança... i avançar malgrat la pròpia ceguesa i els dubtes que sempre ens provocarà.
Els gossos pigall no van on ells desitgen sinó allà on la persona cega que guien vol anar. La fe funciona igual: fa possible que la persona trobi allò que cerca, encara que sense la voluntat de recerca de la persona la fe no tindria cap utilitat.
La fe no inventa res, ho descobreix. La fe és una forma concreta de mirar, de llegir, d’interpretar el mateix que tothom veu i sent. Amb la fe es descobreixen detalls, rastres o pistes que no es perceben a simple vista, igual que l’oïda o l’olfacte dels gossos perceben dades del nostre món que a nosaltres se’ns escapen.
La fe ens obre les ulls a una perspectiva nova sobre la realitat, a una percepció oberta dels esdeveniments. Moltes vegades en els evangelis els deixebles de Jesús són comparats amb els cecs. Són incapaços de veure més enllà d’allò que sempre s’ha dit o d’allò que tothom dóna per sabut. La mirada de Jesús eixampla l’horitzó: la persona és més important que els rituals, els marginats poden superar la seva situació, Déu és Pare també dels estrangers... Una mirada atenta, com la de Jesús, descobreix noves possibilitats allà on molts només perceben limitacions.
La fe és un regal, com tenir una bona forma física o habilitat per resoldre problemes matemàtics. Però també és resultat d’un treball d’entrenament. La sensibilitat que dóna la fe no es desperta fàcilment i cal un guiatge. Jesús, per exemple, va seguir de jove a Joan Baptista. Però, passat el temps de formació, un mateix ha d’obrir els ulls i actuar d’acord amb allò que veu.
La fe és mirar sempre més enllà i adonar-se que és insuficient tot el que ja se sap o es té o s’està fent. I, per això, tenir fe és lluitar constantment per deixar un espai obert a allò que podria arribar a ser malgrat no es vegi clar encara: acollir les sorpreses, acceptar els reptes, redescobrir camins ja fets, esperar sense defallir, posar confiança... i avançar malgrat la pròpia ceguesa i els dubtes que sempre ens provocarà.
