Vaig sortir d’excursió amb els meus fills i els
meus nebots. Sobre el paper la ruta semblava molt evident però a partir
d’un cert punt no hi havia un camí clar i vam tirar pel dret muntanya
amunt fins trobar un pas. Un cop dalt de tot vam veure que s’hi podia
arribar per tres camins diferents.
Les explicacions, per detallades que siguin, només són una aproximació. L’autèntic coneixement el dóna l’experiència. Massa sovint en qüestions de fe la gent es conforma amb quatre instruccions aparentment clares en comptes de voler aprofundir. També sol ser habitual que quan les instruccions fallen hom abandoni la fe... com si en fer-se malbé el pany de la porta de casa decidíssim canviar de domicili.
Un cristianisme acceptat socialment va propiciar en el passat una progressiva simplificació de la fe. I avui encara no tenim una consciència clara de què és important i què no en qüestions de fe. Cal, doncs, anar a les arrels i recuperar l’experiència de fe amb tota la seva profunditat, sense patir per com ens organitzem o què s’ha de celebrar tal dia. I per fer-ho caldrà aprendre de la nostra història, de la història concreta de les persones que han viscut la fe, dels milers de sants anònims que han seguit Jesús.
Observant les persones que al llarg dels segles han seguit les línies de treball de Jesús s’endevinen diversos nuclis d’experiència significatius. Un nucli es troba en la lluita per la justícia, la denúncia de la marginació i el treball per la promoció humana, la construcció de la pau, la cura de la salut i l’educació. Un altre és l’experiència de vida en comú, en grups de reflexió o de pregària, en petites comunitats, en la vida parroquial, en comunitats religioses i en monestirs, en moviments i associacions, en trobades i celebracions. Un tercer camí és la recerca de Déu des del silenci, aprofundint en un mateix, amb l’estudi, la pregària, la meditació...
No es pot trobar ni seguir Jesús en abstracte. Ell es troba sempre encarnat en contextos i experiències concretes. O bé trobo a Jesús en mi, o bé el trobo en la comunitat o bé el trobo en els pobres del nostre món. Sense refer l’experiència de Jesús no és possible conèixer-lo, ni entendre’l, ni seguir-lo.
Fora d’aquest nuclis d’experiència no hi ha fe cristiana possible, ni tampoc autèntica Església. Les diverses línies de treball són, en realitat, una xarxa de camins que estan interconnectats i uns porten als altres i, al final, tots arriben a Jesús. En qualsevol cas sense trepitjar cap camí, ni perdre’s ni patir alguna esgarrinxada és impossible trobar-lo.
Les explicacions, per detallades que siguin, només són una aproximació. L’autèntic coneixement el dóna l’experiència. Massa sovint en qüestions de fe la gent es conforma amb quatre instruccions aparentment clares en comptes de voler aprofundir. També sol ser habitual que quan les instruccions fallen hom abandoni la fe... com si en fer-se malbé el pany de la porta de casa decidíssim canviar de domicili.
Un cristianisme acceptat socialment va propiciar en el passat una progressiva simplificació de la fe. I avui encara no tenim una consciència clara de què és important i què no en qüestions de fe. Cal, doncs, anar a les arrels i recuperar l’experiència de fe amb tota la seva profunditat, sense patir per com ens organitzem o què s’ha de celebrar tal dia. I per fer-ho caldrà aprendre de la nostra història, de la història concreta de les persones que han viscut la fe, dels milers de sants anònims que han seguit Jesús.
Observant les persones que al llarg dels segles han seguit les línies de treball de Jesús s’endevinen diversos nuclis d’experiència significatius. Un nucli es troba en la lluita per la justícia, la denúncia de la marginació i el treball per la promoció humana, la construcció de la pau, la cura de la salut i l’educació. Un altre és l’experiència de vida en comú, en grups de reflexió o de pregària, en petites comunitats, en la vida parroquial, en comunitats religioses i en monestirs, en moviments i associacions, en trobades i celebracions. Un tercer camí és la recerca de Déu des del silenci, aprofundint en un mateix, amb l’estudi, la pregària, la meditació...
No es pot trobar ni seguir Jesús en abstracte. Ell es troba sempre encarnat en contextos i experiències concretes. O bé trobo a Jesús en mi, o bé el trobo en la comunitat o bé el trobo en els pobres del nostre món. Sense refer l’experiència de Jesús no és possible conèixer-lo, ni entendre’l, ni seguir-lo.
Fora d’aquest nuclis d’experiència no hi ha fe cristiana possible, ni tampoc autèntica Església. Les diverses línies de treball són, en realitat, una xarxa de camins que estan interconnectats i uns porten als altres i, al final, tots arriben a Jesús. En qualsevol cas sense trepitjar cap camí, ni perdre’s ni patir alguna esgarrinxada és impossible trobar-lo.
