Des de fa anys el meu oncle ha anat recollint
dades i fotografies antigues de la família. En molts casos les imatges
són úniques i no és possible trobar-les enlloc més. D’alguns rebesavis
aquestes imatges en blanc i negre i el seu nom és tot el que ens ha
quedat d’ells.
Jesús tenia poca cosa més que la seva roba quan el van condemnar, no va deixar res escrit, ni tampoc no tenim cap imatge massa fiable d’ell. Tot el que ens ha quedat són els records que ens han transmès els seus deixebles: fets, paraules, impressions...
En la cultura jueva d’aquell temps, bàsicament oral, hi havia formes d’expressió que facilitaven la retenció de les idees que hom volia transmetre: paràboles, adagis, repeticions dins d’un mateix discurs, gestos simbòlics que acompanyen una idea... Gràcies a tots aquests recursos emprats per Jesús s’ha conservat la major part del seu missatge.
A part però de les seves explicacions hi ha una altra font d’informació per conèixer-lo. Són les reaccions que va despertar la seva acció: l’alegria d’algunes persones, la reacció adversa de les autoritats, un entusiasme popular que no va durar gaire, la fidelitat d’un grup de deixebles...
Aquest grup de seguidors que podien ser dotze o més depenent de les informacions; pescadors, treballadors humils, algun aventurer, alguna dona... van col·laborar amb ell, tot i que no sempre el van entendre, i van seguir-lo gairebé fins al final. A Jerusalem el van deixar sol i van fugir. La reacció dels deixebles sembla confirmar que eren, això, simples seguidors sense massa iniciativa ni criteri.
Contra tot pronòstic però, després de desaparèixer, els deixebles van tornar. No és fàcil de reconstruir amb detall què va passar exactament, els mateixos evangelis en donen explicacions diverses. Tot indica però que van descobrir alguna cosa de Jesús que els va canviar, ara sí, la vida.
El canvi d’actitud dels deixebles explica molt més que les seves paraules. El seu retorn, la seva resurrecció com a deixebles i com a grup, parla de la resurrecció de Jesús. La seva nova forma d’actuar dóna a conèixer, revela, la nova vida de Jesús que ells ja han fet seva. L’alegria, la confiança, la valentia dels deixebles és, com una fotografia a tot color, la millor imatge de la resurrecció de Jesús. També avui, viure com a ressuscitats és el principal argument que tenim els seguidors de Jesús per parlar de la seva resurrecció.
Jesús tenia poca cosa més que la seva roba quan el van condemnar, no va deixar res escrit, ni tampoc no tenim cap imatge massa fiable d’ell. Tot el que ens ha quedat són els records que ens han transmès els seus deixebles: fets, paraules, impressions...
En la cultura jueva d’aquell temps, bàsicament oral, hi havia formes d’expressió que facilitaven la retenció de les idees que hom volia transmetre: paràboles, adagis, repeticions dins d’un mateix discurs, gestos simbòlics que acompanyen una idea... Gràcies a tots aquests recursos emprats per Jesús s’ha conservat la major part del seu missatge.
A part però de les seves explicacions hi ha una altra font d’informació per conèixer-lo. Són les reaccions que va despertar la seva acció: l’alegria d’algunes persones, la reacció adversa de les autoritats, un entusiasme popular que no va durar gaire, la fidelitat d’un grup de deixebles...
Aquest grup de seguidors que podien ser dotze o més depenent de les informacions; pescadors, treballadors humils, algun aventurer, alguna dona... van col·laborar amb ell, tot i que no sempre el van entendre, i van seguir-lo gairebé fins al final. A Jerusalem el van deixar sol i van fugir. La reacció dels deixebles sembla confirmar que eren, això, simples seguidors sense massa iniciativa ni criteri.
Contra tot pronòstic però, després de desaparèixer, els deixebles van tornar. No és fàcil de reconstruir amb detall què va passar exactament, els mateixos evangelis en donen explicacions diverses. Tot indica però que van descobrir alguna cosa de Jesús que els va canviar, ara sí, la vida.
El canvi d’actitud dels deixebles explica molt més que les seves paraules. El seu retorn, la seva resurrecció com a deixebles i com a grup, parla de la resurrecció de Jesús. La seva nova forma d’actuar dóna a conèixer, revela, la nova vida de Jesús que ells ja han fet seva. L’alegria, la confiança, la valentia dels deixebles és, com una fotografia a tot color, la millor imatge de la resurrecció de Jesús. També avui, viure com a ressuscitats és el principal argument que tenim els seguidors de Jesús per parlar de la seva resurrecció.
