Ahir al final del sopar ens vam allargar xerrant. Els
vespres no sempre coincidim tota la família a casa i tampoc no és fàcil
que els temes de conversa interessin a tothom. Encara que hi ha dies que
es crea un caliu especial i ningú no té pressa per marxar.
I és que algunes situacions fan realitat de la millor manera possible allò que un desitja: poder participar tots cinc amb interès d’una mateixa conversa en un clima de pau i confiança.
També l’Esperit -que és desig de més i més vida- no s’expressa amb igual força en qualsevol situació. Hi ha moments privilegiats. Pels cristians, per exemple, la vida de Jesús expressa millor que cap altre fet què pot donar de sí l’Esperit. Jesús és un cas singular de vivència profunda d’aquest Esperit de tendresa, de solidaritat, de recerca, de defensa de la justícia... Ell com mai ningú altre ha viscut deixant-se portar per la inspiració i el desig de Déu.
La vida de Jesús doncs ha donat forma concreta a un desig profund compartit per molts. I per això moltes persones han trobat i troben en la seva vida un estímul i un referent per viure d’acord amb l’Esperit.
Aquest Esperit, com tots els desigs, quan no arriba a trobar alguna via de realització esdevé un impuls molest que només produeix inquietud i desesperança i, a la llarga, una sensació de cansament de la mateixa vida. En canvi encertar amb una fórmula que permeti fer-lo treballar ens omple de felicitat i això renova i alimenta les nostres forces.
Grups religiosos, projectes, celebracions, converses de sobretaula... poden ser maneres de donar forma als nostres somnis. Encara que qualsevol activitat o proposta que sigui incapaç de fer-se ressò d’algun tipus d’esperança o d’inspirar cap mena de desig constructiu: d’aprofundiment, de pregària, de festa, de canvi, de justícia... és una proposta buida, una acció sense sentit, una pèrdua de temps i un motiu de cansament. En aquests casos la presència de l’Esperit tendeix a zero.
I és que algunes situacions fan realitat de la millor manera possible allò que un desitja: poder participar tots cinc amb interès d’una mateixa conversa en un clima de pau i confiança.
També l’Esperit -que és desig de més i més vida- no s’expressa amb igual força en qualsevol situació. Hi ha moments privilegiats. Pels cristians, per exemple, la vida de Jesús expressa millor que cap altre fet què pot donar de sí l’Esperit. Jesús és un cas singular de vivència profunda d’aquest Esperit de tendresa, de solidaritat, de recerca, de defensa de la justícia... Ell com mai ningú altre ha viscut deixant-se portar per la inspiració i el desig de Déu.
La vida de Jesús doncs ha donat forma concreta a un desig profund compartit per molts. I per això moltes persones han trobat i troben en la seva vida un estímul i un referent per viure d’acord amb l’Esperit.
Aquest Esperit, com tots els desigs, quan no arriba a trobar alguna via de realització esdevé un impuls molest que només produeix inquietud i desesperança i, a la llarga, una sensació de cansament de la mateixa vida. En canvi encertar amb una fórmula que permeti fer-lo treballar ens omple de felicitat i això renova i alimenta les nostres forces.
Grups religiosos, projectes, celebracions, converses de sobretaula... poden ser maneres de donar forma als nostres somnis. Encara que qualsevol activitat o proposta que sigui incapaç de fer-se ressò d’algun tipus d’esperança o d’inspirar cap mena de desig constructiu: d’aprofundiment, de pregària, de festa, de canvi, de justícia... és una proposta buida, una acció sense sentit, una pèrdua de temps i un motiu de cansament. En aquests casos la presència de l’Esperit tendeix a zero.
