Quan anem d’excursió per la muntanya sempre hi ha algú de la família que ressegueix amb atenció els marges del camí per veure si hi descobreix maduixes. Aquest estiu hem superat el nostre propi rècord: n’hem omplert dues carmanyoles ben plenes.
Encara que hi ha qui és més hàbil que els altres a l’hora de descobrir maduixetes amagades sota les fulles o entre les herbes tothom s’anima en algun moment i és capaç de trobar-ne un bon grapat.
Espavilar-se per ser el primer a descobrir detalls amagats o difícils de veure és una motivació que sempre funciona. Sí, competir és un gran estímul per progressar, en tot cas cal saber en quina lluita ens hem ficat.
Hi ha qui s’especialitza a trobar defectes o problemes en tot per minúsculs que siguin. No dóna res per bo d’allò que s’ha dit o s’ha fet, ho posa en dubte, ho qüestiona, ho investiga i ho repassa tot amb atenció. És un camí de recerca estimulant però també un joc perillós quan es trasllada a les relacions personals: esforçar-se només a descobrir les febleses o les limitacions dels altres acaba per generar una desconfiança malaltissa que ho enverina tot.
Un altre tipus de repte per mantenir desperta l’atenció és saber detectar quines són les inquietuds d’aquells que tenim a prop, més enllà del que diuen o fan. Els diversos matisos que pot tenir la veu, la llum o la foscor d’una mirada, un gest més ràpid o més lent del que és habitual... ens descobreix il·lusions i alegries, dubtes i lluites, ens descobreix en definitiva la persona real i viva, com nosaltres mateixos, i ens posa en situació d’entendre’ns i compartir.
Qui ha après a veure les persones amb tota l’alegria i el dolor que porten dins, també sap identificar els detalls menys importants que tot sovint s’interposen en les relacions entre persones i no té massa dificultats per deixar-los de banda.
Una persona, també una religió o una filosofia, que només sàpiga descobrir pecats i problemes està pràcticament cega. No arribarà a veure alguna cosa fins que no s’adoni de quins motius té per confiar, de quins encerts i quines alegries, de quines lluites i passos endavant pot compartir i assaborir ara i aquí. Cal un sentit crític molt desenvolupat per distingir les maduixes de les fulles però encara és més important tenir criteri per saber-se quedar amb les maduixes i no atipar-se de fulles.
