Fins i tot enmig d’una gran ciutat com Barcelona, plena de construccions i de xarxes de servei, és possible trobar corrents naturals d’aigua. Durant molts anys la meva escola, que està al mig de l’eixample, s’ha servit de l’aigua d’un pou situat sota del gimnàs per abastir totes les seves instal·lacions.
Però tots els pous, tant si l’aigua hi neix d’un corrent subterrani com si recullen l’aigua de la pluja, només poden oferir l’aigua que han rebut. També les persones només podem donar allò que hem recollit.
Una actuació ètica i responsable no apareix del no-res, ni sense motiu, ni es manté al llarg del temps sense uns recursos. El sentit de servei, la solidaritat, la recerca de la justícia, l’esforç per una igualtat real... només és poden sostenir amb una certa riquesa i una certa energia personals que cal alimentar.
No n’hi ha prou, doncs, amb saber què no s’ha de fer o amb obeir sinó que cal desitjar alguna cosa que valgui la pena per actuar bé. I no podem conèixer què val la pena sense viure-ho. La felicitat viscuda, encara que només sigui un tast de felicitat, ens descobreix on es troba el bé.
Sense una mínima experiència de felicitat al costat dels altres la persona no té res que el mogui a ser altruista, ni generós, ni servicial. El comportament ètic neix de la felicitat –poca o molta- compartida amb els altres.
Evidentment no sempre és fàcil descobrir aquesta felicitat i també hi ha qui tenint-la a l’abast la deixa de banda per cercar altres felicitats.
Així actua Jesús: abans de fer cap proposta concreta sobre què cal fer, dedica temps a estar amb les persones. Abans de proposar als deixebles de portar la pròpia creu fa camí amb ells una llarga temporada; abans d’acceptar el retorn dels diners estafats per Zaqueu s’asseu a taula amb ell. Assumir un compromís seriós demana abans que res d’un espai on es respiri confiança.
I un cop hagi passat el temps caldrà trobar la manera de renovar aquesta confiança en les possibilitats de viure bé al costat dels altres. Aquells que, malgrat totes les dificultats i complicacions, mantenen una actuació responsable han trobat alguna font que els alimenta més enllà dels resultats immediats, com qui ha trobat aigua fresca enmig d’un desert de ciment i asfalt, com qui ha descobert i acollit l’esperit de fraternitat que brolla dins dels que segueixen Jesús.
Però tots els pous, tant si l’aigua hi neix d’un corrent subterrani com si recullen l’aigua de la pluja, només poden oferir l’aigua que han rebut. També les persones només podem donar allò que hem recollit.
Una actuació ètica i responsable no apareix del no-res, ni sense motiu, ni es manté al llarg del temps sense uns recursos. El sentit de servei, la solidaritat, la recerca de la justícia, l’esforç per una igualtat real... només és poden sostenir amb una certa riquesa i una certa energia personals que cal alimentar.
No n’hi ha prou, doncs, amb saber què no s’ha de fer o amb obeir sinó que cal desitjar alguna cosa que valgui la pena per actuar bé. I no podem conèixer què val la pena sense viure-ho. La felicitat viscuda, encara que només sigui un tast de felicitat, ens descobreix on es troba el bé.
Sense una mínima experiència de felicitat al costat dels altres la persona no té res que el mogui a ser altruista, ni generós, ni servicial. El comportament ètic neix de la felicitat –poca o molta- compartida amb els altres.
Evidentment no sempre és fàcil descobrir aquesta felicitat i també hi ha qui tenint-la a l’abast la deixa de banda per cercar altres felicitats.
Així actua Jesús: abans de fer cap proposta concreta sobre què cal fer, dedica temps a estar amb les persones. Abans de proposar als deixebles de portar la pròpia creu fa camí amb ells una llarga temporada; abans d’acceptar el retorn dels diners estafats per Zaqueu s’asseu a taula amb ell. Assumir un compromís seriós demana abans que res d’un espai on es respiri confiança.
I un cop hagi passat el temps caldrà trobar la manera de renovar aquesta confiança en les possibilitats de viure bé al costat dels altres. Aquells que, malgrat totes les dificultats i complicacions, mantenen una actuació responsable han trobat alguna font que els alimenta més enllà dels resultats immediats, com qui ha trobat aigua fresca enmig d’un desert de ciment i asfalt, com qui ha descobert i acollit l’esperit de fraternitat que brolla dins dels que segueixen Jesús.
