He sortit a fer un tomb amb bicicleta. En un
marge sec hi havia dues atzavares florides, la tija era altíssima. Durant uns
quants anys les atzavares són tot fulles verdes, llargues, carnoses i plenes de
punxes. Però de cop i volta, una primavera, neix del cor de l’atzavara una tija
llarga i gruixuda que s’enfila fins als deu metres d’alçada tota carregada de flors.
És la darrera cosa que fa, després de florir l’atzavara mor.
Hi ha una gran desproporció entre la mida de les
fulles i la de la tija que sosté els rams de flors. Arribat el moment de la
florida la planta fa un canvi radical, concentra totes les seves forces en un
objectiu i s’enlaira fins on semblava impossible.
Les normes de la moral, per més ajustades i
encertades que siguin, són només els mínims que es poden demanar. La moral és una
escola bàsica de vida i de convivència i de tant en tant té qüestions
importants a recordar però no ho és tot. Jesús anima a anar més enllà d’aquests
mínims. D’entrada hi ha normes injustes que cal superar però també el fet de viure
centrat en les lleis ha de ser superat.
A primer cop d’ull pot semblar que Jesús substitueix
la Llei de Moisés per una de millor però no és així. Les indicacions que
proposa Jesús són desconcertants: desfer-se dels diners i donar-los als pobres,
deixar-se prendre la túnica, alegrar-se de ser perseguit, estimar els enemics...
Tothom pot entendre què vol dir estimar els qui són de casa i desconfiar dels
de fora, però estimar els enemics suposa un gir en la manera d’actuar que no està
clar fins on pot portar, ni tan sols si serà possible. Les indicacions de Jesús
són paradoxals, són més un repte o una provocació que normes en sentit estricte.
Les normes solen donar seguretat en canvi seguir els consells de Jesús és més
aviat arriscat.
Jesús no proposa una nova Llei sinó que va més
enllà de la llei. Cal proposar reptes que sacsegin les persones i les orientin
cap a objectius que cap llei no podria demanar-los. La moral pot ser una preparació
però la fe de debò posa a prova, fa madurar, suposa un salt i un canvi de
registre que fa donar el màxim d’un mateix.
