Quan la meva filla gran va fer divuit anys
el meu pare li va regalar un braçalet de plata. Era en realitat una
forquilla antiga transformada hàbilment per un joier. La plata per si
sola té el seu valor però no té ni la meitat d’interès que pot tenir una
eina útil per menjar o un accessori per vestir-se de festa.
Les persones també som un metall valuós que ha de saber trobar la seva forma de ser útil. En cada etapa de la nostra vida se’ns plantegen nous reptes i hem de trobar la millor manera de donar-los-hi resposta. La nostra felicitat dependrà d’encertar quines de les nostres capacitats hem de mobilitzar i fins a quin punt aconseguim compartir-ne els resultats amb els altres.
Quan es tracta de seguir Jesús passa una cosa semblant: a cadascú li cal descobrir quines habilitats poden ser-li útils per posar-se al servei dels que l’envolten. De fet, hi ha una infinitat de formes diferents de seguir Jesús. Si hem arribat a la conclusió de que Jesús és Déu no ens hauria de sorprendre que se’l pugui trobar per infinits camins.
També és cert que el camí que nosaltres escollim no ens ho descobrirà tot de Jesús, perquè ningú tot sol no pot esgotar tota la profunditat i riquesa de matisos que té la seva persona. Arribar a percebre un perfil de Jesús suficientment complet només és possible en comunitat. És a través del conjunt d’opcions diverses que es configura una imatge mínimament clara de Jesús.
Així doncs cercar Jesús és a la vegada un camí personal i un camí compartit, un procés de recerca interior i alhora de diàleg, un treball de definició personal i simultàniament de consolidació de projectes amb altres perfils i mentalitats, un servei esforçat i també un regal.
Dins de la comunitat cadascú pot arribar a ser una autoritat en la seva especialitat i la seva paraula tindrà un pes destacat a l’hora de decidir sobre determinades qüestions. Però pel que fa a la vida en comú o al seguiment de Jesús tots tenim només visions parcials, igualment interessants i valuoses però incompletes, i això fa impossible que ningú pugui decidir encertadament en nom de tots. Només la recerca d’un consens o la participació democràtica permeten prendre aquest tipus de decisions.
Els braçalets i les forquilles fan serveis diferents però per parlar de Jesús allò que compta és servir. Cada servidor és doncs una veu autoritzada per parlar d'Ell i també el seu vot val per decidir com l'hem de seguir tots junts.
Les persones també som un metall valuós que ha de saber trobar la seva forma de ser útil. En cada etapa de la nostra vida se’ns plantegen nous reptes i hem de trobar la millor manera de donar-los-hi resposta. La nostra felicitat dependrà d’encertar quines de les nostres capacitats hem de mobilitzar i fins a quin punt aconseguim compartir-ne els resultats amb els altres.
Quan es tracta de seguir Jesús passa una cosa semblant: a cadascú li cal descobrir quines habilitats poden ser-li útils per posar-se al servei dels que l’envolten. De fet, hi ha una infinitat de formes diferents de seguir Jesús. Si hem arribat a la conclusió de que Jesús és Déu no ens hauria de sorprendre que se’l pugui trobar per infinits camins.
També és cert que el camí que nosaltres escollim no ens ho descobrirà tot de Jesús, perquè ningú tot sol no pot esgotar tota la profunditat i riquesa de matisos que té la seva persona. Arribar a percebre un perfil de Jesús suficientment complet només és possible en comunitat. És a través del conjunt d’opcions diverses que es configura una imatge mínimament clara de Jesús.
Així doncs cercar Jesús és a la vegada un camí personal i un camí compartit, un procés de recerca interior i alhora de diàleg, un treball de definició personal i simultàniament de consolidació de projectes amb altres perfils i mentalitats, un servei esforçat i també un regal.
Dins de la comunitat cadascú pot arribar a ser una autoritat en la seva especialitat i la seva paraula tindrà un pes destacat a l’hora de decidir sobre determinades qüestions. Però pel que fa a la vida en comú o al seguiment de Jesús tots tenim només visions parcials, igualment interessants i valuoses però incompletes, i això fa impossible que ningú pugui decidir encertadament en nom de tots. Només la recerca d’un consens o la participació democràtica permeten prendre aquest tipus de decisions.
Els braçalets i les forquilles fan serveis diferents però per parlar de Jesús allò que compta és servir. Cada servidor és doncs una veu autoritzada per parlar d'Ell i també el seu vot val per decidir com l'hem de seguir tots junts.
