Els ordinadors de fa uns anys no tenien un funcionament
gaire estable. Donaves una instrucció equivocada i ja no podien
continuar treballant. “S’ha produït un error fatal i l’ordinador
s’apagarà”. En un moment podies perdre tota la feina que havies estat
fent.
Les persones no funcionem així. Equivocar-se no sol ser el final de tot encara que ens ho pugui semblar. Els errors són, moltes vegades, un pas més: ens ajuden a avançar, a prendre consciència de nous problemes, a aprofundir, a rectificar... Mai no es perd res completament, totes les experiències compten en la nostra vida, tant per bé com per mal. Ens cal saber encaixar-les i treure’n algun profit.
Jesús es troba amb persones que han equivocat el seu camí però no les renya, ni les alliçona... espera que elles mateixes treguin les conclusions pertinents i les anima a tornar-se a posar en marxa. Amb el seu silenci càlid els descobreix que Déu és una porta sempre oberta, un horitzó esperançat.
Massa vegades es pensa que la resposta que espera Déu de nosaltres és la perfecció moral... Ell és sant, Ell és perfecte, nosaltres no. Voler-ho tot ara i aquí és una il·lusió infantil que impedeix la nostra maduració i ens omple d’amargor.
L’adult en la fe és aquell que ha aprés a caminar malgrat les limitacions i els fracassos, a espavilar-se amb els recursos que Déu li ha donat i a cercar el bé en unes circumstàncies en les que allò que s’ha aconseguit, personalment o comunitària, no és mai definitiu. Déu espera de nosaltres que no deixem de confiar, de lluitar, de cercar, que no ens rendim ni ens conformem.
Només Déu és sant. “Sant” més que “perfecte” vol dir “separat”, “diferent”, que no és com res del que coneixem. Encara que Jesús i la tradició bíblica ens ha ensenyat que Déu comparteix la seva santedat. Les persones ens podem deixar seduir per Ell i aleshores la nostra perspectiva sobre nosaltres i els altres canvia: ja no ens guiem per allò que és habitual, conegut o esperable... ens guiem per una esperança fora del que és normal. Gràcies a aquesta santedat cedida que ens distancia del que és més corrent podem fer coses excepcionals, sense ser perfectes.
Res no ens estalviarà de cometre noves errades però podem confiar en que cap error no serà fatal.
Les persones no funcionem així. Equivocar-se no sol ser el final de tot encara que ens ho pugui semblar. Els errors són, moltes vegades, un pas més: ens ajuden a avançar, a prendre consciència de nous problemes, a aprofundir, a rectificar... Mai no es perd res completament, totes les experiències compten en la nostra vida, tant per bé com per mal. Ens cal saber encaixar-les i treure’n algun profit.
Jesús es troba amb persones que han equivocat el seu camí però no les renya, ni les alliçona... espera que elles mateixes treguin les conclusions pertinents i les anima a tornar-se a posar en marxa. Amb el seu silenci càlid els descobreix que Déu és una porta sempre oberta, un horitzó esperançat.
Massa vegades es pensa que la resposta que espera Déu de nosaltres és la perfecció moral... Ell és sant, Ell és perfecte, nosaltres no. Voler-ho tot ara i aquí és una il·lusió infantil que impedeix la nostra maduració i ens omple d’amargor.
L’adult en la fe és aquell que ha aprés a caminar malgrat les limitacions i els fracassos, a espavilar-se amb els recursos que Déu li ha donat i a cercar el bé en unes circumstàncies en les que allò que s’ha aconseguit, personalment o comunitària, no és mai definitiu. Déu espera de nosaltres que no deixem de confiar, de lluitar, de cercar, que no ens rendim ni ens conformem.
Només Déu és sant. “Sant” més que “perfecte” vol dir “separat”, “diferent”, que no és com res del que coneixem. Encara que Jesús i la tradició bíblica ens ha ensenyat que Déu comparteix la seva santedat. Les persones ens podem deixar seduir per Ell i aleshores la nostra perspectiva sobre nosaltres i els altres canvia: ja no ens guiem per allò que és habitual, conegut o esperable... ens guiem per una esperança fora del que és normal. Gràcies a aquesta santedat cedida que ens distancia del que és més corrent podem fer coses excepcionals, sense ser perfectes.
Res no ens estalviarà de cometre noves errades però podem confiar en que cap error no serà fatal.
